Constel·lacions és la nova proposta expositiva del Museu d’Art Jaume Morera que consisteix en un cicle d’exposicions de petit format que pretén insistir en la difusió d’algunes de les peces més significatives de la col·lecció del Museu.
L’objectiu d’aquest projectes és aconseguir presentar al visitant una sèrie de continguts específics que aportin el màxim d’informació possible sobre la figura i l’obra del seu autor i el context en què fou elaborada.
Segons Montserrat Parra, tinent d’alcade i regidora de cultura de l’Ajuntament de Lleida, “aquest cicle d’exposicions té l’objetciu d’apropar el fons de la col·lecció del Museu al públic, així com posar de relleu els tresors artístics que custodia”.
La primera obra que protagonitza aquest nou programa expositiu, que obre les seves portes el 12 de maig, és Nit de lluna (1935) de Leandre Cristòfol.
Nit de lluna (1935) és una de les obres més significatives del període anterior a la Guerra Civil en la trajectòria de Leandre Cristòfol. Malgrat que no representa la tendència més significativa dins el conjunt d’obra escultòrica de l’artista lleidatà, sí que podem dir que és l’exemple més reeixit del treball de l’escultor en el camp de la poètica de l’objecte pròpia del surrealisme.
Aquesta obra destaca per la simplicitat i la senzillesa formal, i pel nou significat que Cristòfol atorga als elements que la componen. No utilitza materials modelats prèviament ni explora les possibilitats expressives que li ofereix la modificació d’elements d’ús quotidià o industrial. A Nit de lluna descontextualitza dos objectes trobats i els associa a partir d’un interessant joc de contrastos reforçat pel títol de l’obra. Entre la rigidesa i la línia recta del fus, i la mobilitat i la línia corba de l’ou, l’artista ens suggereix una sèrie d’afinitats que converteix en una metàfora poètica, lligada sentimentalment al record de la seva mare.