Pep Camps presenta “Tànatos” a Les Bernardes

Pep Camps exposa Tànatos a les Bernardes de Salt del 15 de maig a finals de juny. La inauguració s’ha previst a les 20 h. del 15 de maig. Una dotzena de pintures i dibuixos, juntament amb diferents objectes provinents de l’univers més íntim de l’artista, conformen la mostra. Es tracta d’una selecció de treballs de diferents èpoques units per una mateixa reflexió que gira entorn de la caducitat de l’existència. A Pep Camps li agrada recuperar la visió epicúria sobre la finitud humana: «Acostuma't a pensar que la mort no és res per a nosaltres, ja que el bé i el mal no existeixen més enllà de la sensació, i la mort és la privació de sensació». En aquest sentit, explica, l’exposició no ha de ser llegida en clau pessimista sinó més aviat tot el contrari: «Un coneixement exacte d'aquest fet —que la mort no és res per a nosaltres—, permet gaudir d'aquesta vida mortal evitant-nos afegir-hi la idea d'una durada eterna i traient-nos el desig d’immortalitat». O, tornant a Epicur: «El més espantós de tots els mals, la mort, no és res per a nosaltres perquè, mentre vivim, no hi ha mort, i quan la mort existeix, nosaltres ja no som». A Les Bernardes, Camps hi exposa treballs de diferents èpoques units per una preocupació comuna que, com ell mateix explica, troba en la pintura el perfecte mitjà: «Un factor que apareix en tota la seva senzillesa i contundència [a les meves obres] és la llei de la gravetat: els regalims de pintura comencen i acaben el seu viatge en un lloc antròpic; així com l'atzarós recorregut de la pintura que pot ser alterat per petits condicionants, tots aquests factors ens deixen un entramat de línies de colors bàsics. Són referències a la mort (la gravetat), i a la impossibilitat de poder captar el món en tota la seva significació i plenitud». Pintures, dibuixos i objectes, en darrera instància, que recuperen per a la plàstica una dimensió transcendent que li és genuïna i, fins a cert punt, consubstancial. Esbós biogràfic Neix a Girona el 1962. Cursa estudis d’Història de l’Art a la UAB i és autodidacte. Comença en el món de l’art a principis dels 80 amb instal·lacions i performances; a mitjans de la dècada, en una estada a Berlín, la pintura pren el protagonisme en les seves obres. Des del 87 fins al 92 fa estades intermitents —però llargues— a l’Àsia, un fet que exercirà una forta influència en la seva vida i obra. Fidel a la pràctica pictòrica, actualment viu i treballa al Baix Empordà.