“El valor de l’art” al Claustre de Sant Francesc

El dia 21 de maig a les 19 h. al Claustre de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès tindrà lloc el debat-tertúlia El valor de l’art amb Joan Cuscó, Xavier Bassas i Oriol Pi de Cabanyes de ponents. Modera Anna Ruiz. Organitza la Societat Catalana de Filosofia (IEC), en el marc de la Capital de la Cultura Catalana. L’esquema de les tertúlies és el d’un debat de quaranta minuts amb tres tertulians i un presentador-moderador. Les tertúlies filosòfiques són un complement a les activitats del Congrés de Filosofia que se celebrarà, al mes de novembre a Vilafranca. El valor de l’art L’art i la bellesa han estat presents en la vida humana des del primer moment. De fet, només els humans gaudim de la contemplació de la bellesa. Només els humans fem música. La creació artística i el gaudi estètic han estat primordials en la formació i en la transformació de la nostra consciència i en la captació i apropiació de la realitat i de la vida. I aquest ha estat un element sempre present en la reflexió filosòfica, des de Plató fins als nostres dies. A la Catalunya contemporània, cap al final de la desastrosa primera meitat del segle XIX, marcada pels conflictes bèl·lics, tres obres reobren gairebé simultàniament l’interès per les qüestions estètiques i artístiques: el Compendio de arte poética, de Manuel Milà i Fontanals, el Tractat d’estètica, de Jaume Balmes, i els Estudios de historia natural del hombre aplicados a la pintura y la escultura, de Jeroni Faraudo. Coetàniament, Pau Milà i Fontanals, Francesc Pi i Margall i Josep Torras i Bages també treballen en l’estudi de la creació artística des de perspectives ben diverses. Ja en el segle XX, apareixeran notables crítics en el ram de les arts plàstiques, com ara Feliu Elies, Eugeni d’Ors o Francesc Pujols, al costat de crítics musicals de la talla de Joaquim Pena, introductor del wagnerisme. En la dècada dels trenta, Francesc Mirabent publica el tractat De la bellesa i Jaume Domènech escriu El ideal artístico. El filòsof Jaume Serra Hunter, rector de la Universitat de Barcelona, havia escrit: “L’artista s’acosta més que el filòsof a les interioritats de l’ànima individual; però quan l’artista arriba a trobar la roca viva de l’ànima humana, l’artista és també filòsof.” Després de la Guerra Civil serà ben meritòria la tasca d’Alexandre Cirici i de moviments innovadors com el Grup Flama i Dau al set. De la mateixa manera que en el període anterior les teories de Torras i Bages es materialitzaren al Cercle Artístic de Sant Lluc i les de Pujols van agafar cos en l'associació Les Arts i els Artistes. Tot plegat, a banda de la tasca d’assagistes com Joan Fuster, Xavier Rubert de Ventós i Pere Salabert, els temes de l’art, de la creació i de la bellesa també s’investiguen bé des de les neurociències, amb la clara intenció de conèixer millor aquesta vinculació entre l’ésser humà i l’art. El tema del sentit i del valor de l’art, doncs, ha interessat a multitud d’autors i s’ha abordat des de perspectives ben diferents. A més, la creació artística contemporània en l’àrea cultural catalana també ha estat plural, potent i transversal: Antoni Gaudí i Josep Lluís Sert (en arquitectura), Joan Miró, Salvador Dalí, Antoni Tàpies i Miquel Barceló (en pintura), Robert Gerhard, Frederic Mompou i Josep Soler (en música), Josep Llimona, Pau Gargallo i Andreu Alfaro (en escultura), Agustí Centelles, Joan Colom i Francesc Jarque (en fotografia), entre molts altres. Un feix d’autors amb una obra vigorosa i amb interessants reflexions sobre els sentits i el valor d'allò. A la imatge, Oriol Pi de Cabanyes.