L'etapa informalista de M.A. Raventós a la Sala Trinitaris

Resulta ben difícil definir l’obra de Maria Assumpció Raventós (Sant Sadurní d’Anoia, Barcelona, 1930) dins d’un corrent, tendència o moviment, atès que ha anat experimentant amb pràctiques i expressions diverses. Vital, inquieta i curiosa, pertany a la generació de l’informalisme català, aquella que als anys cinquanta va trencar amb l’academicisme de postguerra amb l’ús de noves matèries fins aleshores no emprades en la pràctica pictòrica. La figuració sintètica de tall estructural dels anys 50 la va conduir de manera molt natural cap a una abstracció de signe informal. Una gran part de les obres que realitza entre el 1958 i el 1968 se situen de ple en el llenguatge informal. Unes atmosferes abstractes que ens remeten a paisatges de la memòria, a sensacions viscudes davant l’escenari natural; una abstracció de signe atmosfèric i de suggestions espacials que arriba amb els anys 60, coincidint en el temps amb el moviment informalista. Aleshores es lliura a unes composicions gestuals fetes d’impulsos per endinsar-se en la immensitat de l’espai i en les òrbites còsmiques de forta càrrega existencialista. La mostra, que es podrà veure fins al 31 de maig –amb motiu de la Capitalitat Cultural de Catalunya 2015– recull una selecció d’obres informalistes. Són peces d’un tractament enèrgic i vivaç que mostren la força expressiva de l’artista. En complir enguany els seus 85 anys, es vol retre un reconeixement a una de les artistes singulars del panorama contemporani català.