"Demos: Viure en democràcia" al Museu Arqueològic de Catalunya

El Museu Arqueològic de Catalunya posa en marxa un procés de dinamització del seu projecte museogràfic i presenta una exposició en qué dialoguen el passat, el present i el futur. El Museu Arqueològic de Catalunya ha iniciat des de fa uns anys un procés d’actualització i dinamització del seu projecte museogràfic i alhora de consolidació com a referent en el camp de la recerca arqueològica. Des de la central de Barcelona s’ha promogut una coordinació i un sentit d’unitat amb les seves seus territorials mitjançant un pla de publicacions, de col·leccions, de recerca i una unitat de relat en les activitats promogudes en cadascuna de les seves seus. La ruta dels ibers i la producció d’exposicions per a la itinerància són una bona mostra de la consolidació del seu pla de treball. En el camp de la recerca es vol potenciar especialment el laboratori d’estudi de patologies humanes en l’arqueologia i esdevenir en el futur un centre de referència amb un equip preparat, sòlid i estructurat que mantingui relació amb altres centres d’investigació d’arreu d’Europa. Referent a les propostes expositives, han promogut al llarg dels anys diverses mostres que busquen una relació directa entre el passat i el present, tot donant contingut i vigència a les peces arqueològiques del seu fons. A través d’exposicions com ara Històries de tocador posen en relleu a través dels objectes la vigència de certs aspectes culturals, filosòfics, conceptuals o propis del comportament humà que perduren en el temps. Una línia de treball que continua amb fermesa amb l’exposició temporal actual: Demos: viure en democràcia, que s’hi pot veure fins al 28 de juny del 2015. Comissariada per Daniel Gómez, Toni Ñaco i Jordi Principal, busca l’actualitat en el passat tot posant en qüestió el nostre present. Es remunta als orígens de la democràcia, l’any 509 aC per analitzar posteriorment el seu paper i la seva vigència al llarg de la història. Per fer-ho pren com a exemple quatre casos concrets que ja aleshores crearen debat sobre temes com per exemple l’aplicació de la justícia popular, la negociació política, la llei enfront la justícia o la concepció intransigent de la idea de llei. Els casos històrics o mitològics de Temístocles, Antígona, Lisístrata o bé Sòcrates són utilitzats com a pretext per al debat i la reflexió. L’exposició, de sentit circular, exposa cada un d’aquests casos amb el suport de peces arqueològiques provinents del fons propi del Museu Arqueològic de Catalunya, del Museo Arqueológico Nacional de Madrid o bé del MNAC, i alhora són posades en escena amb filmacions realitzades per l’Institut del Teatre, que consoliden la col·laboració entre les dues entitats. Tots aquests casos són finalment posats en relació amb altres casos ocorreguts en altres moments de la història de la humanitat, des de l’antiga Grècia fins a l’actualitat. Així, el cas de Temístocles i l’ostracisme es reflecteix en els casos de Snowden, el jutge Garzón o Nixon; Antígona o la llei versus la justícia, en les manifestacions del 2014 contra la llei de l’avortament o la consulta del 9-N; la marxa de Martin Luther King el 1963 a Washington ens recorda el cas de Lisístrata, i les execucions dels anarquistes Sacco i Vanzetti o la condemna d’Alan Turing, el tràgic final de Sòcrates. Tots ells dialoguen i es relacionen al centre de la sala, on es dibuixa una mena d’àgora en la qual es pot visionar un audiovisual de format periodístic, clar i directe, que convida a la reflexió sobre el concepte de democràcia i sobre la possibilitat de la seva aplicació real i justa. Finalment, i amb tot el sentit en una mostra d’aquestes característiques, dues urnes conclouen l’exposició amb la intenció que el visitant pugui expressar-se lliurement i democràticament per valorar l’exposició. En aquest sentit, és interessant la intervenció que l’artista Salvador Juanpere ha dut a terme expressament per a l’ocasió. Una instal·lació que s’inicia al carrer i que finalitza a les portes de l’exposició amb la voluntat de convidar la ciutadania a formar part del debat format a l’interior de les sales. Dos grans blocs de pedra del Mèdol flanquegen la porta principal, les quals suggereixen les formes d’una urna de vot. Inserides als blocs, unes planxes metàl·liques amb les paraules: “demos” i “kratos”, tot fent referència directa a l’origen etimològic del mot democràcia. S’inicia així un recorregut plasmat al terra del museu, que evoca mitjançant els noms escrits de diversos personatges i fets que al llarg de la història han contribuït al bon desenvolupament de la democràcia. Passat, present i futur dialoguen a les sales del Museu Arqueològic de Catalunya.