La caixeta d'Osvaldo Lamborghini al Macba

Amb un esperit de reminiscències dadaistes, l’escriptor Osvaldo Lamborghini (Buenos Aires, 1940 – Barcelona, 1985) treballa quasi en la clandestinitat els últims anys de la seva vida a la capital catalana, en un moment en què es cuina la “reconstrucció nacional” i es dibuixa el nou model urbanístic que s’afermarà amb la seva elecció com a seu olímpica. Lamborghini abandona una Argentina en plena dictadura i es reclou  en els seus successius domicilis barcelonins, des d’on elabora un conjunt d’obres indigestes i singulars. Un bon exemple el trobem en l’ambiciosa novel·la Tadeys, escrita amb una prosa nítida i afilada el 1983. Lamborghini construeix un món abjecte i estripat, on els individus que l’habiten engoleixen els tadeys, una mena de simis barbamecs que practiquen el sexe desenfrenat. Quan Roberto Bolaño configura el mapa de la literatura argentina, en el seu text Derivas de la pesada, situa Lamborghini com un dels autors de referència. L’escriptor xilè estableix analogies entre figures literàries cabdals i els elements d’una casa, i defineix Lamborghini com aquella polsegosa caixeta dipositada damunt d’un armari al soterrani. “(...) si uno abre la cajita, lo que encuentra en su interior es el infierno”, conclou Bolaño en al·lusió a la força destructiva de l’argentí. Però aquest creador que advoca per la transgressió i la ironia com a instruments per denunciar les atrocitats del poder, mentre viu a Barcelona no només erigeix un corpus artístic punyent en el terreny estrictament literari, sinó que també el transvasa a l’àmbit plàstic. El Macba ara ens presenta aquest darrer vessant poc conegut, que destaca perquè conjuga de manera  personal la hibridació de llenguatges amb la sàtira política. A través d’un recorregut ben articulat per Valentín Roma, comissari de la mostra, el museu exhibeix una producció en gran part inèdita que inclou collages propers a l’estètica de la transavantguarda italiana i de la Nova Pintura Alemanya; els originals del llibre-objecte Teatro Proletario de Cámara, imatges reciclades de revistes pornogràfiques amb escrits i dibuixos farcits d’acidesa crítica, per on desfilen prohoms de la política catalana i espanyola de l’època; les denses llibretes artesanals, on muntatge fotogràfic i text s’amalgamen en un vocabulari cru que raja de manera espontània, proper a l’univers del fanzine, o les potents intervencions pictòriques en llibres de segona mà. En definitiva, una mostra que evidencia que val la pena obrir la caixeta arraconada del soterrani. La mostra es pot veure al Macba fins a l’1 de juny del 2015. A la imatge, Teatro Proletario de Cámara. foto La Fotogràfica. Osvaldo Lamborghini.