La Fundació Pinnae presenta "Sistematúrgia" de Marcel·lí Antúnez

La Fundació Pinnae de Vilafranca del Penedès presenta fins al 14 de juny "Sistematúrgia Pantopos" de Marcel·lí Antúnez. La Sistematúrgia de Marcel·lí Antúnez ha desembarcat a la Fundació Pinnae de Vilafranca del Penedès. Antúnez és un creador que ha sabut portar la performance a un llenguatge pluridisciplinari. Ha integrat el teatre del cos a l’art d’acció i a la robòtica, i ha duplicat el jo amb altres personatges/màquina que responen amb ironia a les demandes sensibles de l’home d’avui, en constant interacció i crida a la participació. Tota aquesta metodologia, que va del dibuix al món de l’escena i de l’escena a la intimitat més recòndita de l’autor, és la que expressen els dispositius, instal·lacions i dibuixos que sintetitzen el treball d’aquest fundador de la Fura dels Baus als anys vuitanta, quan el teatre fa un esforç a casa nostra per sortir de la poltrona literària i abraçar el món dels impulsos del cos, aquell que ja havien alliberat Artaud i Beckett en les seves anatomies en acció. Ara, però, amb l’aparell infernal de la tortura postmoderna, basada en la deixalla industrial, en una societat productiva en desús, de la qual l’home esdevé també un residu a reciclar. Amb Marcel·lí Antúnez podem parlar de teatre i parateatre, de body art i de cos dilatat, computacional i hiperprotèsic, d’escultura de carn, de cinema d’animació i d’art comportamental o antropològic. Així mateix, podem relacionar-lo amb la dansa orgiàstica, la cibernètica, amb certes danses robòtiques, drippings, grafits, escriptures automàtiques, interfícies mecatròniques, com ara l’exoesquelet o el dreskeleton, autòmates o titelles robotitzats, dispositius per al furt o la defraudació de la imatge personal. Tot això és el que constitueix la seva Sistematúrgia o “dramatúrgia produïda amb sistemes computacionals”. Amb el títol de Pantopos, Antúnez presenta a Vilafranca alguns dels dispositius, instal·lacions i dibuixos que s’integren en aquesta Sistematúrgia. Així, s’hi exposa Alfabeto (1999), una audioinstal·lació interactiva que respon al tacte amb onomatopeies de plaer o dolor; la instal·lació DMD Europa (2007), basada en un  dibuix mural dinàmic d’Europa; el conjunt de dibuixos del mural Transpèrmia (2004), que serviren per a la producció de l’acció del mateix títol, i el mural sobre paper titulat Pantopos (2008), que va constituir la base escenogràfica virtual d’una de les parts de la instal·lació interactiva Metamembrana (2009). El paisatge interactiu Pantopos mostra en metapaisatge una Catalunya diversa, amb personatges i llocs propis de Reus, Olot, Granollers, Lleida i Barcelona, que suggereix un retrat i un relat antropològic d’aquests punts del territori. La mostra també inclou tres vudobots de Pool, dissenyats per Roland Olbeter: Jaba, Lopa i Cervostan, tres dels tecnotitelles  controlats per un dreskeleton, i que participaren en la faula Pool, servida com a espectacle mecatrònic al Grec del 2002. A la imatge, DMD Europa de Marcel·lí Antúnez.