Homenatge a Marc Egger a i le gallery

Marc Egger fou un artista que va cercar transmetre en els seus quadres la idea d’infinitud, una tasca gairebé impossible donades les limitacions de la tela però tot i així Marc ho va aconseguir. Del 26 de maig al 2 de juny la galeria i le gallery del carrer Nou de Sitges li ret homenatge exposant alguns dels seus quadres lluminosos, còsmics i fosforescents. Va néixer a Mülehorn, un poblet de Suïssa però la seva curiositat el va convertir en un incansable viatger i un ciutadà del món establert a Nova York. Va descobrir Catalunya resseguint les petges de Picasso i així va arribar a Horta de Sant Joan, on va néixer el cubisme, va establir-se a Torre del Compte, a la comarca del Matarranya, on va reconstruir un vell casalot amb antics molins d’oli i blat reconvertint-lo en un centre de ceràmica i en el seu taller. La curiositat per l’entorn va dur Marc Egger a indagar, escodrinyant fenòmens com la fosforescència fins a descobrir i experimentar amb els pigments; primer només el color verd però a poc a poc altres colors en una progressió impensable aconseguida gràcies a la tenacitat que va demostrar al llarg de la seva vida. Marc Egger era un home tranquil, calmat i silenciós però aquestes qualitats no impedeixen que fos inquiet, observador i executiu. Durant molts anys va intuir quins serien els artistes que esdevindrien interessants. Va actuar com assessor i prospector del mercat artístic a Nova York, adquirint obra i coneixent els artistes que han marcat tendències com el Pop Art, l’Arte Povera, el Minimal Art o l’art conceptual. Marc estava imbuït en aquests moviments d’avantguarda que van revolucionar el món de l’art i també el món de les idees. Podem dir que Marc Egger era un visionari: veient els seus quadres captem l’essència d’aquesta visió futurista que, travessant temps i espai, ens transporta als confins de l’univers. Les galàxies, l’espai exterior, els planetes llunyans formen part del seu llenguatge pictòric amb títols de constel·lacions i on la mitologia contemporània és el cosmos astral. Infinit és un concepte molt difícil d’entendre, podem intuir l’infinit observant el cel de nit o escoltant el constant ric-ric del cant de les cigales una tarda calorosa d’estiu. La repetició monòtona d’un mantra o la visió extrema de les estrelles més allunyades es congrien en l’ obra de Marc Egger, peces que són canviants, segons l’estat lumínic que hi incideix. Sitges fou l'indret escollit on Marc Egger va tenir-hi el seu darrer estudi, la seva metòdica tasca va acomplir-se amb l’exposició retrospectiva el maig de 2010 al Miramar, Art Lluminós. Però va seguir pintant explorant les possibilitats d’una pintura màgica que canvia d’aspecte mantenint el seu estat aparent. La veritat profunda dels quadres de Marc Egger cal cercar-la en l’obra completa d’aquest gran captador que observava els detalls extrapolant-los a una visió còsmica. El seu anecdotari és avui superflu; els detalls de la seva vida i circumstància vivencial han estat ja explicats. El que val aquí i ara és l’obra que resta brillant en la foscor, reverberant i mantenint-se encesa, suggerint-nos aquest infinit on ell ha anat en el seu darrer viatge astral. Infinit incomprensible com ho és la transformació constant de la matèria. Tan sols la música, només la vibració sonora, és comparable a la llum que avança a tota velocitat vers l’infinit. A la imatge, Marc Egger i Andrea Zurek l’estiu de 2012 en el claustre del convent de Sant Salvador d’Horta (Horta de Sant Joan).