banner-elscatala-817x88px
De Middel a la col·lecció PhotoBolsillo i al Festival Off de PHotoEspaña 2015

Notícies

De Middel a la col·lecció PhotoBolsillo i al Festival Off de PHotoEspaña 2015

bonart madrid - 21/05/15
thumbnail_arranzbravo. general 04-2014banner web TA22_bonart_180x180
La Fàbrica publica un nou exemplar de la col·lecció PhotoBolsillo. Biblioteca de Fotògrafs Espanyols dedicat al treball de la fotògrafa Cristina de Middel. L'artista alacantina és un dels noms més rellevants de la fotografia espanyola contemporània, amb gran projecció internacional tal com va constatar la seva nominació al Premi Deutsche Börse 2013. La fotografia de De Middel qüestiona el llenguatge i la veracitat de la fotografia com a document i juga amb reconstruccions que difuminen la frontera entre la realitat i la ficció. Realitat ficcionada, o viceversa.

El volum recull més de 60 fotografies preses entre 2009 i 2014 amb els seus treballs més significatius. En el llibre hi ha la seva reconeguda sèrie The Afronauts (2012), sobre el fallit programa espacial que Zàmbia va desenvolupar en els anys 60; Party (2013), un interessant retrat de la Xina actual a través de fotografies preses en els seus viatges a la República Popular acompanyades d'extractes del Petit Llibre Vermell de Mao Tse Tung amb frases ratllades amb corrector; Poly-Spam (2009), en la qual escenifica les possibles vides dels remitents de correu electrònic brossa i altres sèries com Antipodes, Snap Fingers and Whistle, Pop Totem i Humpty Dumpty. Així mateix, recull la seva sèrie més recent, This is what hatred did (2014), una versió contemporània il·lustrada de la novel·la del nigerià Amos Tutuola, La meva vida en la mala herba dels fantasmes, ambientada a la Llacs actual.

Del 4 de juny al 18 de juliol, De Middel participa al Festival Off de PHotoEspaña 2015 amb l'exposició d'aquest últim treball a The New Gallery.

«Així, la veritat, si un vol saber on està, el que possiblement ha de fer és el que, des que va deixar el diari, va fer Cristina. És a dir, no pretendre anar cap a la realitat, deixar-la que es manifesti per si mateixa a través de les escletxes del temps, de les seves contradiccions, de les seves incomprensibles formes de ser i estar i, sobretot, deixar espai al que normalment no es li sol concedir. Mireu des d'on no se sol contemplar, i observar sempre amb la bellesa d'entendre que la veritat sempre es escurrirá com un peix a l'enteniment simple que l'ésser humà racional té del món. [...] Sense deixar la càmera, Cristina avança amb ella eliminant qualsevol al·lusió a la veritat, a la mentida, a la demostració d'una o altra cosa. [...] D'aquesta manera converteix el seu treball en un ofici en el qual [...] la veritat és sempre parcial, i mai un espai absolut de la realitat », explica Rafael Doctor en el pròleg de la publicació.

Et poden
Interessar
...

817x68