La marca "Pomés" a La Pedrera

La Pedrera de Barcelona presenta fins al 12 de juliol del 2015 una exposició de Leopold Pomés. Després de la mostra dedicada a l’obra de la fotògrafa Colita, La Pedrera n’organitza ara una de nova sobre la vida i el treball, tant fotogràfic com publicitari, de Leopold Pomés (Barcelona, 1931), un dels autors més valorats de la fotografia catalana contemporània. A hores d’ara, ja sigui per adquisició de fons o organització d’exposicions, resulta indiscutible l’èxit historiogràfic i patrimonial a Catalunya dels fotògrafs documentalistes i de moda catalans dels anys del franquisme, com indiscutible resulta també la manca, encara ara, d’una anàlisi crítica dels seus autors, la tipologia de les imatges i els seus espais de circulació i recepció. Flashback, com a exposició, no escapa a aquesta tendència i proposa una lectura epidèrmica i previsible de la trajectòria de Pomés i la seva obra amb els recursos conceptuals habituals com són els inicis en la fotografia a través de la figura paterna o la possessió d’una “mirada incisiva” i potencial creativa desbordant. Malgrat aquesta planúria discursiva, la mostra ofereix la possibilitat de conèixer, amb més amplitud de repertori, el seu treball, ja que evita tot reduccionisme al des d’abans conegut i reconegut projecte de fotollibre sobre la ciutat de Barcelona de l’any 1957. Un encàrrec, finalment inèdit, fet per l’editor Carlos Barral, i motiu d’exposició a Foto Colectania el 2012, que emmarca un dels perfils de Pomés en la fotografia documentalista o humanista, tal com es coneixia la tendència fotogràfica d’aleshores. Així doncs, és possible veure-hi, primerament, un Pomés pròxim i retratista del grup artístic Dau al Set durant la dècada dels 50, moment de maduresa de l’informalisme. Una estètica que el mateix fotògraf experimentaria amb el registre de marques de parets i grafits, al més pur estil del francès Brassaï. Seguit del fotògraf documentalista no només de Barcelona sinó també de les parelles, els toros i l’arquitectura, temes molt habituals de la fotografia del període. L’exposició conclou amb un repertori extens del Pomés publicista i, posteriorment, televisiu, on és possible veure-hi el seu estil més reconeixible: fantasiós i surrealista, elegant, sempre giravoltant la sensualitat i el desig. És aquesta darrera part la que permet, a l’espectador, relligar visualment l’estètica del restaurant-truiteria Flash Flash –propietat del mateix Pomés, a Barcelona–, les fotos publicitàries amb Teresa Gimpera, per exemple, i els anuncis de Freixenet en les seves edicions diverses. Tots aquests projectes són planetes gravitatoris d’una mateixa òrbita estilística que porta la marca Pomés. Un referent i una influència a Espanya des de la dècada dels 60. Exhibides les imatges en una nova exposició sobre aquesta generació d’autors, caldrà esperar-ne una altra de futura per expectar un discurs que encari les relacions entre fotografia i món editorial, els desplaçaments entre fotografia de carrer, de publicitat i de moda, i la provinença sociocultural de molts d’aquests fotògrafs, i també de les seves xarxes personals, dins de les quals el món de l’art és part estructural de la seva distinció en relació amb el comú dels fotògrafs coetanis a tots ells. A la imatge, Finestra rodona 2 de Leopold Pomés.