Aquest assaig fílmic neix dins el programa "Nouveaux commanditarires" de la Fondation de France. La seva funció és mantenir viva la memòria de la vida rural a través dels mobles i objectes domèstics antics dipositats en una casa, resultat de les donacions dels habitants de la zona, i que els associats mostren i interpreten oralment als visitants. No es tracta d'un museu ja que la posada en escena d'aquest arxiu format pels estris domèstics, robes i eines en l'espai interior de l'antiga casa del rector, pretén recrear l'ambient d'una casa com si aquesta estigués en ple funcionament.
La pel·lícula articula diversos tipus de registre que van del documental a la ficció, i posa al descobert els mecanismes que l'artista ha utilitzat per fer-la, o sigui, l'equip de filmació, la seva intromissió en l'espai de la casa, la preparació dels actors i la seva trobada improvisada amb els objectes que van a ser part de l'atrezzo. És una mirada del present al mateix temps que recrea el passat a partir dels relats que els membres de l'associació que ha creat la Casa de la Memòria, els seus guardians i intèrprets, embasten davant de la càmera, de les anècdotes que solen vestir les seves visites guiades quan aquesta es mostra al públic. Ens proposa el medi fílmic com una forma d'arxiu.