Marcel·lí Antúnez, Premi Ciutat de Barcelona d'arts visuals

El jurat del premi Ciutat de Barcelona, dins l’àmbit d’arts visuals, va atorgar el premi a Marcel·lí Antúnez “per l’exposició Sistematúrgia a l’Arts Santa Mònica per haver presentat de manera molt completa i coherent una trajectòria multidisciplinària dedicada a la investigació en el món de les arts visuals, i per haver integrat la tecnologia, les arts escèniques i la capacitat de generar interacció amb els públics”. L’exposició mostrava el mètode utilitzat per Marcel·lí Antúnez per crear les seves accions, la denominada Sistematúrgia. Un mètode que esdevé una dramatúrgia, formada per  un conjunt d’elements que narren un procés creatiu que esdevé un tot. No hi ha en l’obra de Marcel·lí cap possibilitat de petites parts creatives, tot està entrelligat i configura una totalitat de gran potència. Elements audiovisuals, interfícies corporals i elements robòtics es manifestaven a través dels quatre àmbits de l’exposició: els processos, les instal·lacions, els dispositius i l’escenari. D’entrada, el mural SADDI rebia el visitant per anar-lo acompanyant a través d’una ascensió que permetia introduir-te dins el món de la sistematúrgia. Una gran serp dibuixada als murs iniciava un recorregut a la part baixa de l’edifici per anar ascendint fins a expulsar a la segona planta tot el que s’havia anat definint en el recorregut. En arribar a dalt, una explosió de dibuixos, jocs i dispositius et convertien en un element més de l’univers creat per l’artista. Un univers il·limitat i expansiu que prenia forma en una exposició en què l’espectador rebia un impacte que en cap cas et podia deixar passiu. Al claustre, l’escenari esdevenia un cop per setmana l’element on prenia vida el que el mateix artista defineix com a intent utòpic d’organitzar els materials i els treballs realitzats per l’artista i de l’univers que se’n deriva Per Marcel·lí Antúnez, “art i instint són una mateixa cosa” i aquesta és una premissa essencial per poder deixar-se emportar pel seu món. D’una manera directa, l’expressió de la seva radicalitat converteix el seu art en una manifestació imaginativa de la matèria instintiva que ens defineix com a homes. Les seves accions, en què el caos i l’apoteosi es converteixen en una mena de catarsi en què s’exploren les relacions de l’home amb la seva realitat: des del sexe fins a la mort, des del cos fins al pas del temps. Amb una mirada irònica i poètica, les seves màquines ens apropen a la nostra biologia i a la nostra filosofia des d’un punt de partida real en què tots els sentits entren en acció i en què el món virtual ens desperta una empàtica diversió. A la imatge, Sistematúrgia de Marcel·lí Antúnez (Foto Juande Jarillo).