“Linescapes” de Miquel Gelabert a la Casa Saladrigas

S’ha inaugurat a Casa Saladrigas de Blanes una exposició que despunta definitivament del que habitualment s’allotja en aquesta sala municipal de gran format. Es tracta de Linescapes, que aplega bona part de l’obra recent del pintor blanenc internacional Miquel Gelabert, i que es podrà visitar en aquest espai fins al 27 de juny. La inauguració l’han encapçalat la regidora de Cultura i Festes en funcions, Lara Torres, acompanyada del mateix artista, Miquel Gelabert, i després d’uns breus parlaments, han fet un recorregut per les obres exposades. També han participat en la festa inaugural bona part de la família del pintor, amics i coneguts, que no s’han volgut perdre l’ocasió de compartir amb l’artista internacional aquest esdeveniment. Linescapes, els espais d’escapament de Miquel Gelabert Linesacapes aplega una acurada selecció de pintures d’oli sobre tela de gran format d’aquest artista local d’abast internacional que ha exposat en col·lectives i individuals, a diverses sales d’arreu del territori català i l’estat espanyol, així com a Londres, Nova York i Tòquio, entre d’altres. Les seves obres també han estat triades per formar part de col·leccions públiques i privades que actualment es troben desades tant a diversos indrets de Catalunya (Barcelona, Tarragona, La Garriga) com arreu del món (Toronto i Londres). Format i Llicenciat a la Facultat de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona, Miquel Gelabert (Blanes, 1979) és un dels pintors emergents catalans que ha estat capaç de copsar millor que molts altres la transició cap a la pintura de paisatge contemporània. Amb la seva obra, l’artista recupera el domini de la tècnica i reivindica la tradició d’una pintura moderna, a cavall entre l’abstracció i el paisatgisme poètic. Amb anterioritat, Miquel Gelabert ja havia exposat les seves creacions en aquesta mateixa sala, Casa Saladrigas: l’octubre de l’any 2006 va presentar una selecció d’obres aplegades sota el títol Geometries del Silenci. Ara, aquestes Linescapes que s’hi allotjaran fins a finals de juny es podran visitar en el següent horari: de dimarts a dissabte de 10 a 13 h; i de dijous a dissabte de 17 a 20 h. Els diumenges, dilluns i festius la sala roman tancada. L’abstracció naturalitzada de Miquel Gelabert El crític d’art Albert Mercadé explica que, a diferència de molts artistes contemporanis, Gelabert no s’inscriu dins la multidisciplineïtat, ni la transversalitat o pluriconceptualitat amb què es defineixen alguns col·legues seus, sinó que és de vocació i ofici pintor. Descriu la seva obra com una atrevida renovació de la pintura de paisatge: espais delirants, de pronunciada horitzontalitat, que aconsegueix a còpia d’un treball de laminació cromàtica en extensió, compensat amb la seva característica minuciositat gestual en el detall. També entén que la pintura de Gelabert ressitua la poesia a l’abstracció geomètrica dins la pintura contemporània. A les formes i els colors connectats amb la terra l’artista hi afegeix un tercer element que singularitza el seu art: la connexió amb el mar. D’aquesta manera, s’hi veu reflectida l’essència de Blanes, la població marina on va créixer, sota la influència de la Costa Brava, una de les costes del Mediterrani més poètiques, font d’inspiració de tants artistes i poetes. D’altra banda, el crític d’art destaca que al pintor blanenc no l’interessen tant la costa com el mar i els fenòmens que hi tenen lloc, que es convoquen en el seu treball: la fascinació per l’infinit, la línia de mar, el concepte d’horitzó, els vapors, els colors dramàtics de la tempesta, l’artificialitat volumètrica dels ports i els molls. Segons Mercadé, Gelabert reconstrueix així els ponts de diàleg de la pintura abstracta amb un moviment destronat per la modernitat: el romanticisme en el millor dels seus sentits. La geometria lírica que s’havia percebut en els seus inicis, passen en el seu treball actual a una geometria poètica, sofisticada i valenta. Dels juganers cromatismes del principi, passa a una lluminositat estratificada, sacsejada per formes i línies mínimes i per atmosferes denses. Passa del pla de la percepció a l’emoció, de la comunicació a l’evocació. Les reflexions d’Albert Mercadé estan recollides en el catàleg sobre l’exposició Linescapes editat aquest 2015. Les arrels pictòriques de Gelabert A Miquel Gelabert li encanta jugar amb la paraula paisatge -terra-escapament, terra-espai- en el títol de les seves pintures. La influència dels paisatges que l’envolten –siguin marins, naturals o urbans- estan sempre presents en la seva obra. Tampoc no renuncia a la influència de grans pintors: “Com a artista –explica Gelabert- he d’estar sempre obert a mirar i aprendre de l’obra d’altres mestres. És de vital importància per a la meva evolució personal i, amb el pas del temps, m’han interessat i influenciat altres artistes”. En aquest darrer sentit, la llista és molt llarga, sobretot perquè a mesura que ha anat creant el seu propi estil, el pintor blanenc ha experimentat una evolució quant als seus gustos, que han anat expandint-se. Inicialment va ser influenciat pels expressionistes abstractes americans, especialment Mark Rothko i Barnett Newman, i més tard s’ha interessat per Robert Motherwell, Piet Mondrian, Kasimir Malevitch, Ad Reinhardt i Sean Scully. També s’ha sentit atret per l’obra de tot un referent, Joan Miró, però al madurar va arribar a sentir-se atret pels vells mestres i, al mateix temps, per l’avantguarda europea. Sempre està a la recerca d’artistes contemporanis que podrien interessar-li i, per això, confessa que la llista podria ser infinita. Menció especial mereix Eduardo Arranz-Bravo, amb qui ha treballat durant molts anys. Encara que els seus estils de pintura siguin molt diferents, Arranz-Bravo ha estat un mentor important en el desenvolupament del talent de Miquel Gelabert com artista. Per això, Gelabert es mostra molt agraït per la seva ajuda i influència tant personal com professional.