"L’inconscient pictòric" al Museu Nacional d’Art de Catalunya

Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) planteja, a través de l'exposició L’inconscient pictòric, que es podrá visitar hasta el 30 d'agost, una mirada transversal a les col·leccions de la Fundació Sorigué i el MNAC. Erik Rohmer ho plantejava de forma taxativa: ‘Tota organització de formes a l’interior d’una superfície plana, deriva de l’art pictòric’ i Nam June Paik, un dels pioners del videoart, ho expressava de forma anàloga: "De la mateixa manera que el collage ha substituït a la pintura a l’oli, el tub de rajos catòdics substituirà al llenç". Il·luminació, color, composició, iconografia o posada en escena, ens informen d’un vocabulari compartit entre la pintura i el videoart que assoleix graus de connexió sorprenents en el treball d’alguns videoartistes presents en la col·lecció Sorigué, com ara Bill Viola, William Kentridge, Marco Brambilla, Mat Collishaw, Jacco Olivier, Ger Van Elk o Marina Alexeeva, les videocreacions dels quals estableixen un diàleg retroactiu amb algunes de les obres més destacades de la col·lecció del Museu Nacional d’Art de Catalunya. En alguns dels treballs dels artistes presents en aquesta exposició el moviment fílmic està retingut, o més aviat “suspès” per una mena de “temporalitat pictòrica”, de manera que les seves imatges es construeixen com si es tractés de quadres autònoms, mitjançant llargs plans fixos en els quals els moviments de les figures es produeixen d’una manera alentida, que de vegades resulta gairebé imperceptible, raó per la qual podríem parlar de tableaux vivants de la mateixa manera que citen composicions, motius iconogràfics i posades en escena que deriven de la pintura mural medieval, renaixentista o noucentista.