Al 1913, Blaise Cendrars i Sonia Delaunay van crear el que es considera un dels Livre d'artist modernista més originals i radicals, La Prose du Transiberrien...., abocant el text de Cendrars, il·lustrat per Delaunay, en una sola full de paper de dos metres. El poema narra el viatge de Cendrars a través de Rússia en el recentment inaugurat Ferrocarril Transsiberià durant la revolució de 1905 i la guerra amb el Japó. Jonathan Hammer reinterpreta aquesta obra en un enorme dibuix de 12 metres en què va superposant les seves pròpies investigacions sobre els jueus que, el 1941, van viatjar a el Transsiberià des Kovno (Kaunas) a Kobe (Japó), gràcies a la intervenció de l'cònsol japonès Chiune Sugihara, qui va proporcionar visats de sortida per a milers de refugiats. El singular viatge dels jueus de l'Europa de l'Est al Japó és interpretat per Hammer d'una forma lliure i personal, i es pot visitar a la galeria F2 de Madrid fins el 4 de gener.
Hammer qüestiona i aprofundeix en com una persona veu "a l'altre" quan hi ha un xoc cultural entre tots dos, intentant aclarir els malentesos resultants de la confrontació. Com veu l'amfitrió a l'refugiat ?, i viceversa ?. Conceptualment, l'obra s'inspira en els paravents Namban de el segle XVI que representaven els enfrontaments culturals dels primers occidentals que arriben al Japó. "Kovno / KOBE: Prose of the Trans-Siberian" extreu els rastres visuals i les restes de la història que romanen com a conseqüència d'un "progrés" migratori. Un cert aire desmaiat, que s'aconsegueix amb l'ús de la tècnica de punta de plata, transmet la permanent empremta del que queda borrós en la memòria. L'empremta que deixa en la memòria l'estrany migrant. La tinta invisible …
La fugacitat i la desintegració de el jo es produeix sovint en les poblacions desplaçades. "Kovno / Kobe" recompon acuradament el trencaclosques d'aquestes identitats fragmentades usant un estil figuratiu semi-abstracte. L'obra homònima està plena d'expressions de violència i riquesa; por i valentia; memòria i esperança; pèrdua i alliberament. Evoca una narrativa que suggereix la realitat conflictiva de la migració, a el mateix temps que fa referència formalment a la seva pròpia arqueologia professional, a la història dels llibres il·lustrats modernistes, a la cal·ligrafia japonesa i a la història dels jueus de Kovno.
A la imatge, detall de ‘KOVNO/KOBE: Prose of the Trans-Siberian’.