Loop 2015: Premi a la millor galeria i al millor treball

En la seva tretzena edició, del 4 al 6 de juny de 2015, la fira pren el pols al panorama de les noves tendències del videoart mitjançant una cuidada selecció de 45 treballs d'artistes (12 hores i 10 minuts de visionat), entre les quals s’inclouen 15 estrenes mundials (el 60% de les obres han estat produïdes durant el 2015), presentades per les seves galeries locals, estatals i internacionals, invitades per un comitè internacional format pels col·leccionistes i activistes de vídeo Isabelle Lemaître, Josée i Marc Gensollen, Haro Cumbusyan i Renee Drake, presidit per Jean-Conrad Lemaître. La fira inclou per primera vegada una selecció de galeries que presenten projectes sonors comissariada per Anne-Laure Chamboissier (especialista en art sonor) amb Iñaki Bonillas (ProjecteSD, Barcelona), Michele Spanghero (Galerie Mario Mazzoli, Berlin) i Susan Philipsz (Ellen de Bruijne Projects, Amsterdam). El 5 de juny un jurat d’especialistes format per Nimfa Bisbe (Directora de la Colección de Arte Contemporáneo en Fundación "la Caixa"), Valentijn Byvanck (Director del Museu Marres de Maastrich) i Imma Prieto (comissaria independent) ha atorgat els següents premis: Premi adquisició Catalonia Rambles al millor treball exposat. Consisteix en l'adquisició de la peça per part de ScreenProjects, i la cessió d'aquest a la Fundació MACBA: The Story of Milk and Honey, Basma Alsharif, 2011. 9’ 45’’. Single channel SD video. Colour, sound. Edition of 5 + 1AP. Presented by Galerie Imane Farès de Paris. The Story of Milk and Honey és un curt de video experimental que forma part d’un projecte més gran que inclou fotografies, dibuixos i text. Un home sense nom narra la història del seu intent d’escriure una història d’amor al Líban. A través de la veu de la narració , que uneix imatges, cartes i cançons, una història de derrota, transpira en un viatge de moltes capes que explora com recopilem informació, percebem els fets i recreem la història. El video representa la conseqüència material d’aquesta història d’amor fallida, qüestionant on es troba el personatge principal enmig de la seva pròpia narrativa. Aquest treball ha estat produït amb una beca de la Fundación Botín a les arts visuals. El treball de Basma Alsharif reflexiona sobre la transmissió de la història de Palestina a mig camí entre la ficció i la realitat. Les seqüències filmades o gravades, recopilades en els mitjans o les xarxes socials s’utilitzen en muntatges amb una plasticitat molt desenvolupada, on els subtítols, i per tant el text, tenen tanta presència individual com la banda sonora (trobada i agafada del repertori de la música popular de l’orient mitjà, o barrejada) i tot I així romanen molt separats. La memòria sembla estar en plena mutació, incerta i subjectiva. La instal·lació The Story of Milk and Honey (2011) està composta per tres sèries: “Corniche Beirut”, “Les Sauvages”, “Original Family Archives”. Localitzacions, temporalitats i personalitats són difuminades, virant d’imatges de tipus documental cru a paisatges de paradisos preapocalíptics. En 2014 – 2015, Alsharif ha realitzat una residència al Pavillon Neuflize, Palais de Tòquio, Paris. Aquest any està fent el seu primer llargmetratge. Premi fira Loop a la millor proposta de galeria seleccionada pel jurat, consisteix en la participació gratuïta de la galeria a LOOP a la següent edició. China Town, a video project by Chien-Chi Chang, 1992 – 2011 · 19’ 23’’. Single channel video . Edition of 5. Presented by Chi-Wen Gallery de Taipei. La immigració és impulsada pel patiment. Donar testimoni dels patrons de moviment de població és veure el món en totes les seves exigències: guerra, desastres naturals, repressió, fam, pobresa i persecució. Però hi ha esperança al fons de la caixa de Pandora dels problemes: l’esperança que impulsa els immigrants a establir-se en terres estranyes. Per contrastar l’ombrívola blanc i negre vida dels homes xinesos que viuen als Estats Units, Chien-Chi Chang tria utilitzar el color quan fotografia a les seves famílies a Xina. Els últims 22 anys de desenvolupament d’aquestes relacions culmina ara en un drama de tres generacions. Algunes de les primeres onades d’immigrants il·legals trien ara tornar a Xina a gaudir de la prosperitat que han creat i passar allà la resta de les seves vides amb membres de la seva família que gairebé no han vist en dues dècades. Encara que els seus fills trien arribar il·legalment a Nova York, deixant a les seves pròpies famílies darrere. Les famílies dividides, romanen dividides. La qualitat d’aquest projecte és la seva universalitat. Tracta sobre la necessitat essencial humana de tenir esperança en el futur i la capacitat de sacrificar la felicitat immediata per tal de perseguir el somni de donar als mateixos fills una vida ‘millor’. Però la prosperitat econòmica mereix el cost social? Potser les respostes a aquestes qüestions es poden trobar a les vides de la gent que va deixar Xina darrera i aquestes segones i terceres generacions d’immigrants creixent als Estats Units. Mira’ls i escolta les seves veus. Potser no entens el seu llenguatge, però pots sentir la seva enyorança. En els seus començaments, Chien-Chi Chang (1961, Taiwan) usava la fotografia com a mitjà artístic per explorar l’alienació i la connexió entre persones en la societat contemporània desenvolupant relacions interactives a llarg termini. El 1992 Chang va començar a interessar-se per temes relacionats amb la dispersió d’individus o famílies del seu lloc de naixement, el que el porta a seguir durant 20 anys, la vida dels immigrants il·legals a Chinatown de Nova York, i que van deixar Xina per supervivència. Titulades China Town i encara en curs, les sèries han estat exposades al National Museum of Singapore el 2008, al Pavelló de Taiwan de la Biennal de Venècia de 2009. El 2007, Chang va viatjar amb desertors nordcoreans del Norest de Xina a Talàndia, documentant les seves vides per al seu treball Escape from North Korea, que va guanyar el premi Canadian AnthropoGraphia pels Drets Humans en 2011. Recentment, Chang ha expandit els seus mitjans per incloure el so i la imatge en moviment, el que ha enriquit les seves narratives basades en la Fotografia amb elements múltiples addicionals. Chang es va llicenciar a la Universitat de Soochow en 1984, i va realitzar un màster a la Universidad d’Indiana en 1990. Va començar la seva carrera professional com a fotoperiodista en 1991 I ha treballat pel Seattle Times i el Baltimore Sun. Forma part de la famosa cooperativa Magnum fotos des de 1995. A les imatges, a dalt vídeo de Basma Alsharif i a sota de Chien-Chi Chang.