Jaume Plensa, Premi Ciutat de Barcelona

Jaume Plensa ha estat guardonat amb el premi Ciutat de Barcelona 2014, en reconeixement a la seva trajectòria internacional en escultura pública, i especialment per les obres i exposicions internacionals d’aquest mateix any, entre les quals destaquen les de Chicago, Tòquio, Wuppertal i Andorra. Crown Fountain és una obra interactiva del 2004, que combina el vídeo i l’escultura. Amb motiu del desè aniversari de la inauguració del parc del Millennium, aquest any Plensa hi ha incorporat quatre escultures. Aquestes peces de ferro i resina de més de sis metres se sumen ara  al miler de rostres que projecten les dues torres de vidre de 50 peus d’altura que emmarquen la font de granit negre, un dels llocs emblemàtics de Chicago. L’escultura Roots (arrels), als jardins del gratacels Toranomon Hills de Tòquio, té la forma d’un bust humà que emergeix d’un espai verd. Ha estat pensada com un lloc de trobada enmig de la voràgine de la zona de negocis i ministeris. Aquesta reunió s’expressa a través de les lletres de diferents alfabets: àrab, grec, hebreu, xinès mandarí, ciríl·lic, helvètic, hindi i hiragana. L’interior de l’estructura metàl·lica, de 10 metres d’altura per 6,5 de diàmetre, és accessible. A la galeria Skulpturenpark Waldfrieden, Plensa va presentar escultures sobre pedra fent la gatzoneta. De nou la figura humana i la comunicació als espais accelerats de les ciutats actuals són les protagonistes del temps de reflexió, de quietud i de comunicació. Plensa proposa espais de silenci i reflexió per retrobar-se amb un mateix. Finalment, a Andorra, un grup de figures de set poetes dóna una dimensió intemporal al paisatge. Les figures, de resina i fibra de vidre, fan més de dos metres, i s’abracen les cames sobre unes piques d’acer de 10 metres d’altura. Aquestes figures s’inspiren en els monjos estilites de Constantinoble del segle V, que es van lliurar a la contemplació a través de l’ascetisme. Són projectes que, a través de la generació de situacions noves, proposen una desacceleració del temps. Plensa ofereix espais de silenci i poesia en l’àmbit públic. Juga amb efectes de llum, els multimèdia i amb el concepte de silenci. Procura espais en què els ritmes de la vida diària s’esvaeixen per generar espais d’intimitat, per estar-se amb un mateix o amb la gent. Llocs de comunicació, en definitiva, en un món massa precipitat per parar-se a pensar.