“Golden Age” de Carmela García al Casal Solleric

L’espai Box 27 del Casal Solleric acollirà de l’11 de juny al 2 d’agost l’exposició Golden Age de l’artista Carmela García, un projecte de l’Ajuntament de Palma i de la Fundació Palma Espai d’Art amb el patrocini de la Fundació Banco Santander. Aquesta mostra, comissariada per Tolo Cañellas sota la direcció de Pilar Ribal és un projecte que “es construeix com a un exercici d’anàlisi històrica a tall de constel·lació o mapa d’idees”. Prenent com a punt de partida les cultures prepatriarcals, Carmela García (Lanzarote 1964) ens planteja la qüestió de com aquesta societat, summament complexa, va poder funcionar sense autoritat ni jerarquies, i per a benefici de totes les parts; sembla que l’arqueologia està demostrant que hi va haver una civilització amb aquestes característiques, estable i duradora durant mil·lennis. El silenci, quan no negació, d’aquestes interpretacions per part de les societats patriarcals sembla respondre aquí a una posició interessada: evitar que tals idees actuïn com a detonador d’un pensament crític que desbloquegi tot un entramat repressor. Sobre aquestes teories l’artista anirà traçant el model de recerca intuïtiva d’aquestes imatges, els textos, els indicis i els signes que ens parlen també, a través del temps, de l’existència d’uns fenòmens legítims de resistència, igualment sostrets a la història. Des dels assentaments originaris d’Orient Mitjà, com el neolític Çatal Hüyük, al feminisme contemporani, les amazones, les bruixes, les troianes, les serranes, el sufragisme, Femen... Exemples tots de resistència i formes d’activisme però també d’imatges que es repeteixen creant un contínuum a través del temps. Aquestes societats precedents, avui vistes com a utòpiques, varen ser considerades, ja des de l’antiguitat, com un “període d’or” en la història de la humanitat i són el punt de partida utilitzat per l’artista per a la seva reconstrucció personal d’una història que cerca, sobretot, exposar/visualitzar el relat ocult per segles d’interessada preeminència del que entenem per valors patriarcals, com també revelar les estratègies de complicitat semàntica, utilitzades per a mantenir oculta la importància històrica d’allò matrístic, cercant, no tant cenyir-se a fets històrics, sinó fer visibles les condicions perquè comencem a interpretar d’una altra manera la història, o més aviat les imatges d’aquesta i el seu relat implícit en aquesta reconstrucció ficcional a tall de joc simbòlic, bombardeig d’imatges i relació i concatenació d’idees subjectives. El propòsit essencial al treball de Carmela García és doble: per una part, la necessitat de repensar el món i, per l’altra, la necessitat de canviar-lo. Per a això utilitza la perspectiva de gènere com a escenari de reivindicació d’una consideració diferent d’el fet femení al món (al món real i al món de la representació) i també com una via de projecció sobre la necessitat d’un altre futur. Comença a treballar a mitjan 90, utilitzant sobretot la fotografia però també altres mitjans d’expressió com el vídeo, la instal·lació, el collage i les col·leccions d’imatges.