Art i dret: Permisos d'exportació de béns culturals

Els permisos d’exportació de béns culturals són un tema complex que, no obstant això, té una gran importància en la pràctica per l’enorme quantitat de permisos d’exportació que es tramiten anualment: 14.017 permisos durant el 2014 segons dades del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport. A efectes de béns culturals es considera exportació la sortida del territori espanyol de qualsevol dels béns que integren el Patrimoni Cultural Espanyol, inclosos aquells que tinguin com a destí països de la Unió Europea. Per tant, la circulació de béns culturals és una excepció en el principi de lliure circulació de persones i coses dintre del territori de la Unió. Tot i això, no tots els béns culturals necessiten permís d’exportació. Per exemple, per norma general no necessiten permís d’exportació els béns que tinguin menys de 100 anys d’antiguitat, la destinació dels quals sigui un país de la UE. I sí que el necessitarà qualsevol bé cultural inclòs en l’Inventari General de Béns Mobles del Patrimoni Històric amb independència de la seva antiguitat i el seu destí. Els permisos d’exportació poden ser de diferents tipus en funció de la intenció amb la qual se sol·licita l’exportació. Així trobem permisos d’exportació definitiva, permisos d’exportació temporals amb possibilitat de venda i permisos d’exportació temporals, aquests últims amb motiu d’exposicions internacionals, sortides per a restauració d’obres o per portar a terme estudis científics. L’administració, mitjançant la Junta de Qualificació, Valoració i Exportació, té una gran discrecionalitat per prendre la decisió d’atorgar o denegar els permisos d’exportació. Ni en la llei de patrimoni històric espanyol ni en el reial decret que la desenvolupa trobem criteris que ens ajudin a saber si ens concediran o no el permís d’exportació sol·licitat. Des del nostre punt de vista, seria molt convenient disposar d’unes pautes que regissin la presa de decisions perquè els ciutadans poguessin saber d’entrada en què es fixarà l’administració a l’hora de concedir o no permisos d’exportació. Així, per exemple, a la Gran Bretanya existeixen els anomenats Waverley Criteria, els quals es tenen presents per part de la unitat de llicències d’exportació del Departament de Cultura a l’hora d’oposar-se al fet que es dugui a terme una exportació. Els Waverley Criteria són tres: 1) Està l’objecte tan connectat amb la nostra història i vida nacional que la seva sortida seria una desgràcia? 2) És d’una importància estètica excepcional? 3) És d’importància excepcional per a l’estudi d’alguna branca de l’art, la història o el coneixement? Al nostre parer, el mercat de l’art tindria una major seguretat jurídica si a l’Estat espanyol existissin alguns criteris similars encara que adaptats a les característiques pròpies de la nostra cultura i tradició. (*) Sòcia de NIAL. Art Law. Advocada especialista en el mercat de l’art.