"Desitjos i necessitats. Noves incorporacions a la Col·lecció MACBA"

La mostra presenta 86 obres que apleguen adquisicions realitzades en els últims tres anys –de les quals més de la meitat es mostren per primera vegada al públic– juntament amb obres que ja formaven part de la Col·lecció. El títol de l’exposició s’inspira en el de l’obra de Lawrence Weiner Alguns objectes de desig, que presideix l’atri del MACBA des de 2009. La mostra està dedicada a la memòria de Richard Hamilton, un dels artistes cabdals per entendre l’art de gran part del segle XX i del XXI, així com gran amic del MACBA. S’hi exposa una obra excepcional: l’emblemàtica exposició Growth and Form, creada per l’artista i presentada a l’ICA de Londres el 1951. L’exposició Desitjos i necessitats s’articula entorn de vuit capítols centrats en grups d’obres que abasten un ventall cronològic de més de sis dècades. La Col·lecció MACBA, que actualment compta amb gairebé 6.000 obres, n’ha incorporat de característiques molt diverses: des de l’atenció al nostre classicisme de l’art contemporani –la pintura abstracta dels anys cinquanta i seixanta, on situem el treball d’Esteban Vicente– i l’abstracció racional i no expressionista, d’inspiració matemàtica o minimalista, amb Esther Ferrer o Néstor Sanmiguel, fins a obres significatives d’artistes centrals en el discurs construït pel Museu en les últimes dècades com són John Baldessari, Richard Hamilton, Pablo Palazuelo, Joan Brossa, Marcel Boodthaers, Öyvind Fahlström, Dieter Roth o Muntadas. També s’hi troben noves veus de l’art d’avui com Patricia Dauder, Francesc Ruiz o Mireia Sallarès, i artistes consolidats com ara Gego, Antoni Llena, Dora García o Francesc Abad. Les propostes de Younès Rahmoun, Sigalit Landau, Walid Raad i Wael Shawky centren l’atenció en la creativitat al nord de l’Àfrica i a l’Orient Mitjà. Altres obres, com les d’Ali Cherri o Adrian Melis, ens conviden a plantejar-nos la vigència dels mitjans de comunicació com a autèntic poder que escriu la història. Els treballs de Richard Hamilton i João Maria Gusmão + Pedro Paiva reflecteixen la fascinació que la innovació científica ha exercit sobre l’art modern. D’altra banda, els canvis socials i culturals que l’economia global imprimeix en la nostra societat s’evidencien en les aportacions d’Octavi Comeron i Marc Pataut. El paper de la fotografia també hi és present amb treballs d’Allan Sekula i Jorge Ribalta.