Exposicions

La vitralleria medieval, la nova proposta audiovisual del Museu d’Art

Anna Carreras i Aubets girona - 15/11/19

Museu d'Art de Girona vitralleria medieval

L'exposició permanent del Museu d’Art de Girona incorpora una nova proposta audiovisual que, sota el títol Vitralleria medieval, explica acuradament a través de la imatge tot el procés d’elaboració d’un vitrall, seguint les tècniques medievals, segons la descripció que fa el monjo benedictí Teòfil (c. 1070-1125) en el seu tractat sobre diverses arts (De diversis artibus. c. 1110-1120) i que s’ha mantingut pràcticament sense variacions, fins als nostres dies. Es podrà veure a partir del 16 de novembre de 2019.

L’audiovisual s’ha centrat en el detall del procés, per la qual cosa les imatges s’acompanyen d’unes breus frases que expliquen cadascun dels passos de confecció d’un vitrall. Així, resumeix, en poc més de dos minuts de durada i subtitulat al català, castellà, anglès i francès, les diferents fases de treball de la complexa tècnica d’elaboració dels vitralls: des de la creació de la primera maqueta o “vidimus” de la vidriera, passant per la preparació de la taula o suport sobre la qual es dibuixa i munta el vitrall, el pintat amb la grisalla, la cuita de la pintura i l’emplomat i soldat final de cadascun dels vidres de colors per conformar els vitralls.

Per a la realització de l’audiovisual s’han buscat localitzacions del barri vell de Girona com, Cal Pinyonaire o la foneria Ferro Calent de Sant Aniol de Finestres i els interiors de la Catedral de Girona, i s’han realitzat reproduccions d’eines medievals, tot comptant amb l’assessorament i participació d’Anna Santolaria, reconeguda especialista, tant en l’àmbit nacional com internacional, en l’elaboració, restauració i conservació de vitralls, alhora que va ser la comissària de la mostra sobre vitralls que va realitzar el Museu l’any 2015.

Aquesta nova proposta s’emmarca, d’una banda, en una de les línies estratègiques de difusió del Museu d’Art de Girona, la de posar en relleu i donar a conèixer les tècniques artístiques i de l’altra, de les millores en la museografia de l’exposició permanent, que han permès renovar les sales de Barroc i Renaixement.