50 anys del rellançament de l'Editorial Proa a la galeria Kroma

A l’antic local de Kroma galeria d’art, a Sant Feliu de Guíxols, s’inaugura el 2 de juliol  a les 19 h. una mostra itinerant que ve de la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona i que s’hi podrà veure fins a finals de juliol. Celebra els cinquanta anys del rellançament d’Editorial Proa, nascuda a Badalona l’any 1928. L’exposició, comissariada per Julià Guillamon i arranjada per Biblioteques de Barcelona, engrosseix les que ja s’han consagrat a Quaderns Crema, Club Editor i Edicions 62. Som davant de la història cultural del país, de la literatura i el seu context: la recerca de la qualitat i la creació d’un públic ampli. A la primavera del 1964, Proa es rellança, sota el favor del mecenes Joan-Baptista Cendrós –propietari dels productes de perfumeria masculina Floïd–, amb una espectacular campanya de publicitat. L’objectiu és planer, però d’una fondària colossal: amb la nova tirada s’enllaça el renaixement de la cultura catalana dels anys seixanta amb el món cultural d’abans de la guerra, sense oblidar la peripècia de l’exili: als anys cinquanta, Proa edita a Perpinyà, deixant el segell en suspens fins l’any 1951, en què Josep Queralt reobre Edicions Proa i ateny la proesa d’editar del número 93 al número 99 en condicions ultracomplexes.

El muntatge s’esmitja entre aquests dos conceptes clau. D’un flanc, l’abast del mecenatge en la revifalla catalana dels anys seixanta, a través de la figura de Cendrós. De l’altre, les connexions de Proa amb el món dels anys trenta, amb l’exili, amb la postguerra, en una fletxa del temps que llisca sense fissures. Les editorials i els segells que acabaran sota el paraigua de Proa són heterogenis, però confluiran en un any gloriós 1964 en la nova Aymà/Proa, que dóna un nou sentit a tota aquesta amalgama. Muda en l’editorial d’editorials. L’espectador en farà el recorregut a partir de punts de llibre, fulls promocionals, elements de difusió (premi Crexells), campanyes de llançament de llibres, crides als lectors catalans, catàlegs amb ofertes de blocs temàtics i fotografies de l’època.

L’evolució de les publicacions es mereix un punt i a part. Des del model dels anys trenta (la idees de biblioteca, el format de butxaca, la camisa taronja), als llibres dels seixanta (format una mica més petit, tapes de color taronja brillant amb sobrecobertes en colors llampants), Proa ha modernitzat el disseny editorial i l’ha ajocat a cada moment històric, tenint present que la cultura catalana moderna i de masses sempre ha tingut la vocació de ser un país normal. Commemorar aquest mig segle és, també, retrobar el món de l’any 1928: Marcel·lí Antich i Josep Queralt eren dos joves il·lustrats i ambiciosos de Badalona derivats de l’obrerisme i dels ateneus, amics de Pompeu Fabra i amb uns contactes culturals d’àmbit europeu. Van crear un primer índex de noranta-dos títols, fins al 1938 –moment en què autors, traductors i editors es veuen empesos a marxar a l’exili–, llaçats amb la contemporaneïtat europea i soviètica: Alberto Moravia, Stefan Sweig, Virginia Woolf, André Gide. Una editorial popular, amb afany universal, que va saber infligir maniobres publicitàries innovadores i que encara avui és un referent de qualitat i bellesa llibresca.

A la imatge, Joan B. Cendrós rebent a l'aeroport de Barcelona Josep Carner, l'any 1970.