Exposicions

El MNAC ens apropa l’art a Catalunya des de 1950 i fins a 1977

bonart barcelona - 01/07/15

Del 2 de juliol al 25 d’octubre de 2015, el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) presenta la mostra Del segon origen, un apropament al desenvolupament de l’art a Catalunya des de 1950 i fins a 1977. A través de 94 obres de 109 artistes i col·lectius, a més d’una gran quantitat de materials que treuen a la llum els fons documentals del museu, Del segon origen mostra els diversos intents de reprendre la tradició avantguardista interrompuda per la Guerra Civil i l’efervescència de la cultura llibertària durant el procés de restitució democràtica.

L’exposició complementa i perllonga cronològicament la nova presentació d’art modern de la col·lecció del museu, tot pre· figurant una possible permanent que abas· taria fins a finals de la dècada de 1970, i al mateix temps, assenyala, també, visions monogràfiques futures. Del segon origen és un punt de partida, un pas endavant en la tasca de revisar i re· cuperar l’extraordinàriament rica i comple· xa creació artística de la segona meitat del segle XX al nostre país. L’objectiu d’aquesta primera exposició col· lectiva és plantejar un estat de la qüestió; no pretén establir una tesi, només assenyalar la necessitat de treballar en profunditat un període, els seus artistes i seus corrents diversos.

Del segon origen. Arts a Catalunya, 1950-1977 arrenca amb el clima de revitalització es· tètica de principis dels cinquanta, on trobem artistes com Josefa Tolrà, Esther Boix o Antoni Clavé, entre d’altres; col·lectius com ara Cobalto 49 o Dau al Set; esdeveniments com els Salons d’Octubre i els Cicles Experimentals d’Art Nou, a més de publicacions com Ariel o la revista Algol. La mostra acaba amb el multitudinari míting de la CNT a les portes de l’actual Museu Nacional, celebrat el 2 de juliol de 1977, en un moment de gran puixança dels llenguatges conceptuals, que conviuen amb tres generacions diferents de pintors, així com amb alguns noms propis del camp de la fotografia. Al mig d’aquest marc cronològic, tenen lloc nombrosos episodis significatius: la performance pictòrica del Grup Gallot de Sabadell a la plaça Catalunya, les experiències povera d’Antoni Llena, Jordi Galí, Sílvia Gubern i Juan Carlos Pérez Sánchez al Jardí del Maduixer, el mural efímer de Joan Miró a la façana del Col·legi d’Arquitectes, etc.