Xavier Carmaniu analitza "La Mancomunitat i la Diputació de Girona"

Escrit amb vocació divulgativa, l’obra consta de quatre parts diferenciades. La primera, de caràcter més general, explica com es va gestar la Mancomunitat, quins van ser els organismes més importants que es van impulsar i quins els personatges que en van ser protagonistes. En la segona part, Xavier Carmaniu aporta dades inèdites referides a com la Diputació de Girona va gestionar els àmbits que estaven vinculats amb el govern supraprovincial. Cal tenir present que la Mancomunitat, creada el 1914, era fruit de la voluntat d’administrar de forma mancomunada les quatres demarcacions del país. Això va suposar que les corporacions provincials renunciessin a part del seu poder i de les seves competències en favor del nou organisme.

La tercera part del llibre se centra en l‘obra realitzada per la Mancomunitat arreu de les comarques gironines en tots els àmbits: la cultura, les infraestructures, la beneficència, els serveis penitenciaris i l‘agricultura. L‘objectiu del govern de la Mancomunitat era construir un país modern, relligar el territori i millorar la qualitat de vida dels ciutadans. D‘aquella etapa queden als municipis de les comarques gironines testimonis de gran rellevància, com ara els pavellons de l‘antic manicomi de Salt, l‘escola de Paulau-saverdera i la rambla de Figueres, entre d‘altres.

Finalment, i a manera d‘epíleg, l‘últim capítol relata com la dictadura de Primo de Rivera va posar fi a la Mancomunitat.

El llibre dedica un capítol a recuperar la figura d‘Agustí Riera i Pau, president de la Diputació de Girona entre els anys 1911 i 1924 i vicepresident de la Mancomunitat de Catalunya del 1914 al 1923, el qual, tot i que va ser un protagonista destacat d‘aquella etapa, ha quedat oblidat per la història.