Josep Narro Celorrio a l’exposició permanent del MUME

El Museu Memorial de l’Exili (MUME) de La Jonquera incorpora a l’exposició permanent una vintena d’obres de Josep Narro que permeten copsar de manera precisa i directa la realitat dels camps de concentració de la plana rossellonesa. Recintes que es van erigir el 1939 amb la finalitat de fer front al flux de refugiats republicans catalans i espanyols que fugien de l’avanç de les tropes franquistes. Des del mes de febrer de 1939 al mes de juny de 1941, aquest refugiat va utilitzar el seu talent d’il·lustrador per retratar les condicions de vida extremes dels exiliats republicans als camps d’Argelers, dels Haras de Perpinyà, del Barcarès i d’Agde. Mitjançant els seus dibuixos, Josep Narro no adopta l’opció de reproduir els alineaments sense fi dels barracons o de testimoniar els tractes injustos d’alguns dels vigilants del camp, sinó que, contràriament, fa ús d’un realisme sense concessions amb el propòsit de copsar i reflectir el millor possible la veritat humana que li comunica cada refugiat. Lluny de mostrar un retrat impressionista de les multituds, advoca per entrar en la intimitat dels barracons i concedeix a cadascun dels interns la seva singularitat, la seva inalienable part d’humanitat. Si, d’una banda, realitza de manera hieràtica els retrats de cada membre del personal de l’ infermeria del camp, no oblida, de l’altra, de palesar el malestar que colpeja els malats que esperen ser transferits a l’hospital de Perpinyà. Així mateix, si, d’una banda, esbossa les activitats dels artistes amb els quals comparteix espai en el barracó, de l’altra, consagra una important sèrie de dibuixos als infants víctimes del caos de la vida concentracionària. A Catalunya i la resta de l’Estat espanyol –i especialment a Mèxic–, l’obra de Josep Narro és relativament coneguda en l’àmbit editorial, en concret en el seu vessant com a il·lustrador de llibres. No obstant això, aquest fons del MUME de més de 100 dibuixos és un testimoniatge únic, de gran qualitat artística i d'una gran profunditat ètica, que ha romàs desconegut fins al dia d’avui. Josep Narro va representar com ningú ho havia fet mai el sofriment als camps i sobretot les calamitats que van patir els infants desvalguts, afeblits per les condicions infames de la reclusió. L’art i la memòria es fusionen en l’obra de Josep Narro de tal manera que el seu llegat ha esdevingut una eina de conscienciació imprescindible en el present pel que fa a la preservació dels drets humans i dels drets dels infants.