"Testimonis de Mauthausen": 70 anys d’història i memòria dels camps nazis

Del 13 de juny al 4 d’octubre de 2015, i amb motiu del 70è aniversari de l’alliberament del camp nazi de Mauthausen (Àustria), des del MUME de La Jonquera es vol mostrar una part del fons documental relatiu als exiliats republicans que van ser internats en aquest camp en ser capturats en territori francès durant el seu exili. Entre el material testimonial hi ha documents de Miquel Serra Grabulosa, de Roda de Ter, Joan Cabratosa Font, de Sant Ferriol, els germans Ramon i Àngel Artola Casals, de Sant Hilari Sacalm, i Joan Serralta Miralles, de Vinarós. Miquel Serra Grabulosa (Roda de Ter, 1921 – Perpinyà, 1989) es va allistar voluntari amb 17 anys a l'Exèrcit republicà i es va incorporar al front el 1938, on va arribar a ser comissari polític. Fou ferit a Blanes durant la Retirada i va passar la frontera en ambulància. Un cop a França, desprès d'un temps d'hospitalizació prop de Montpeller, va passar pels camps de concentració d’Agde i de Sant Cebrià. Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial va formar part de la 118ª Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) i va ser traslladat a la zona del front. El maig de 1940 va ser fet presoner pels alemanys a Braydunnes, prop de Dunkerque. Va ser portat a Alemanya i Àustria, on va ser empresonat més d’un any a l’Stalag XVII-B de Krems (Àustria). El desembre de 1941 va ser traslladat al camp de concentració de Mauthausen (Konzentrationlager Mauthausen), on va entrar a treballar a la pedrera i posteriorment va esdevenir ordenança dels SS. Alhora, va participar en l’organització de la lluita clandestina dins el camp. Va sobreviure fins a l’alliberament del camp, el 8 de maig de 1945, per part de les tropes aliades i va ser repatriat a França, on coneixerà Lluïsa Miralles, exiliada republicana com ell. Es van casar el 1947 i van participar en les activitats clandestines del PSUC a Espanya des de França. Van tenir tres fills i van viure a indrets com Caen i Perpinyà. Miquel Serra va formar part dels exdeportats i familiars que van fundar, el 1962, l’Amical de Mauthausen a Barcelona i, des de 1965, va iniciar una important tasca de recuperació i de difusió de la memòria dels camps nazis i dels milers de presoners republicans espanyols a través de les juntes de diferents associacions com l’Amical de Mauthausen i el Comitè Nacional d’Antics Deportats de París. El 1976, Miquel Serra, entre d’altres, va ser un dels testimonis que van fer possible l’obra de Montserrat Roig, Els catalans als camps nazis, pionera en la reivindicació i la recuperació de la memòria dels republicans catalans empresonats als camps nazis. El 1979, Miquel Serra, va redactar unes memòries sobre la seva història personal. Joan Cabratosa Font (Sant Ferriol, 1899 – Gusen, Àustria, 1941) era mecànic i militar, i va arribar a capità d’enginyers de l’Exèrcit. Durant la Guerra Civil va estar destinat al Batalló núm. 136 de la Companyia Transport Automòbil. Pilar Sender era infermera i llevadora d’orígens aragonesos. Es va casar amb Joan Cabratosa el 1931, un cop instaurada la Segona República i van anar a viure a Girona, on va néixer la seva filla Pilar. Després de la guerra tota la família es va exiliar i Joan Cabratosa va ser internat al camp de concentració d’Argelers mentre la seva dona i la seva filla van ser traslladades des de Portbou a la Bretanya francesa, a Quiberon-Kerhostin i Belle-île-en-Mer. El setembre de 1939 es van poder tornar a reunir a Perpinyà un cop Joan Cabratosa va sortir del camp d’Argelers gràcies a un familiar de Perpinyà. Va passar clandestinament la frontera fins a la casa familiar de Sant Ferriol però el seu germà, falangista afí al règim franquista i alcalde en aquell moment, no el va ajudar i li va recomanar que tornés a França. Després va anar a Vierzon (Departament del Cher) i París, on també van anar, poc després, la seva dona i la seva filla. Joan Cabratosa va treballar com a mecànic a “La Précision Moderne” fent armes de guerra i, a partir de 1941, al camp d’aviació de Villacoublay, als afores de París. El 19 d’abril de 1941 va ser detingut per la GESTAPO i dut a la presó de la Santé. A l’estiu va ser traslladat a l’Stalag XII-D (Trier, Alemanya), d’on fou transferit a Mauthausen el 5 d’agost de 1941 amb el núm. 3602. Després de ser portat l’octubre de 1941 a Gusen, amb el núm. 13993, va morir el 30 de desembre del mateix any 1941. La seva dona i la seva filla van retornar a Espanya el 12 de febrer de 1943 per Irún a fi d’ intentar recaptar notícies de la dissort de Joan Cabratosa des de l’Espanya franquista, aliada de l’Alemanya nazi. Un cop establertes a Torroella de Montgrí, van assabentar-se de la mort del pare i marit el 1945 a través de la Creu Roja Internacional. Àngel Artola Casals (Sant Hilari Sacalm, 1903 – Mauthausen, Àustria, 1941) era mestre a Roda de Ter, compromès socialment i practicant de l’escola activa i progressista. Després de la guerra va marxar a l’exili per Portbou i va ser internat als camps de concentració d’Argelers, Sant Cebrià i Gurs. Després es va reunir a Cognac amb el seu germà Ramon Artola Casals (Camps del Port, Mallorca, 1912 – Gusen, Àustria, 1941), que també era mestre. Tant la dona de l’Àngel, Rita Verdolet, com la d’en Ramon, Dolors Soler, també eren mestres. L’Àngel i en Ramon van estar empresonats a Angulema i deportats a Mauthausen l’agost de 1940. Van morir pocs mesos després a Gusen. Dolors Soler va ser temporalment internada a Ravensbrück i retornada a l’Espanya franquista. La mostra de documentació es complementa amb el passi de tres entrevistes realitzades des del MUME, l’any 2008, a José Marfil Peralta (1921), Matías Arranz Aparicio (1914-2009) i Francisco Ortiz Torres (Santisteban del Puerto, Jaén, 1919- El Soler, Rosselló, 2013), tots tres supervivents dels camps nazis, i amb l’audició del disc commemoratiu “Mauthausen” enregistrat a París el 1967 pels exdeportats catalans Ricard Garriga Salvador i Joan Vilató Mellado. La documentació es distribueix entre el hall del MUME i la vitrina “Biografies d’exiliats” de la sala “Vivències de l’exili”, al 1r pis, dedicada a la família Cabratosa Sender. També hi ha altres documents sobre testimonis de Mauthausen a la sala “La Diàspora”, al 1r pis, amb mostres documentals dels deportats Josep Riera Borrell, Luis Garcia Manzano i José Panes Gil fruit de la cessió de l’associació El Triangle Blau de Figueres. El seu president , Jordi Riera és fill de Josep Riera Borrell (1913-1943), empresonat el 1940 a l’Stalag XI-A (Altengrabow), deportat a Mauthausen el novembre de 1941, núm. de presoner 3.253 i mort el febrer de 1943. Jordi Riera, a partir de la fundació de l’Amical de Mauthausen i de la publicació del llibre de Montserrat Roig va conèixer la veritable història de la mort del seu pare. A partir de llavors, Jordi Riera va formar part de l’Amical i el 2003 va promoure una nova associació de difusió de la memòria històrica, “El Triangle Blau” (Figueres), amb el suport de familiars d’exiliats i deportats i de professors i estudiants universitaris. El 2007 va cedir temporalment diversos documents sobre la deportació al MUME, que estan integrats a l’exposició permanent (sala La Diàspora). A la imatge, Miquel Serra, plaques identificatives de l'Stalag i del Camp de Mauthausen, 1940-1945.