Fernando Bravo inaugura la intervenció “Kantoriana”

Kantoriana és una intervenció escultòrica de Fernando Bravo al voltant de l’obra teatral de Tadeusz Kantor (1915-1990), desenvolupada a l’església parroquial de la Pietat i als carrers del centre històric de Vic que es va inaugurar el 4 de juliol i que es podrà veure fins a l’1 de novembre del 2015. En certa mesura, Kantoriana és un intent de fer una segona traducció, aquesta vegada a un llenguatge plàstic, dels seus principals motius i personatges, en particular els que corresponen al període del Teatre de la Mort. Però dir que es tracta d’una simple traducció seria incorrecte; es tracta d’una inspiració, poderosa, que anima a recrear un món que al seu torn beu de molts altres. El teatre d’en Kantor deu molt al de Witkacy (Stanisław Ignacy Witkiewicz) i incorpora igualment elements del món yiddish que va conèixer de petit. Kantor és un poderós metabolisme que digereix diferents aliments per a transformar-los, sense perdre la seva petjada original, en nova vida. Seguint aquesta línia d’influència, diàleg i recreació, Kantoriana explora diferents escenes en diferents formats i juga amb els espais que ofereix la ciutat de Vic, on s’inscriu aquesta exposició. La mostra està dividida en dos espais: a l’interior de l’església de la Pietat i els carrers del centre històric de Vic. Al carrer hi ha tres figures que miren a través de la finestra, una finestra qualsevol, al públic que passa, trencant la relació habitual entre públic i escultura i provocant així un estranyament sobre la nostra percepció del fet artístic i la seva recepció. A l’interior de l’església la mostra es divideix igualment en dues parts: la nau central i les capelles laterals. A la nau central es desenvolupa una escena que ocupa el total de tota la nau i per la qual pot transitar el públic, mirar el què els personatges exposats miren, ser observats pels mateixos personatges; ser, en definitiva, fora i dins de la instal·lació escultòrica al mateix temps. A les capelles laterals, per una altra banda, es desenvolupen escenes de petit format que ens recorden les escenes tallades en fusta als altars medievals o barrocs que tenien una funció didàctica. En aquest sentit, l’exposició s’aprofita de l’espai en què s’ubica per a jugar amb les possibilitats intrínseques que li ofereix. El contrast entre un continent barroc i un contingut d’inspiració avantguardista té, dins la seva lògica, pel sentit i no es llegeix com a una interferència, sinó com a un diàleg honest entre diferents estètiques amb la seva corresponent ètica. Les obres de Fernando Bravo han estat foses a Voragran 2001 de Cassà de la Selva.