El Museu Reina Sofia arrenca la temporada de tardor el 22 de setembre amb una exposició dedicada a Nasrin Mohamedi (Karachi, 1937- Baroda 1990), una de les primeres artistes índies que va abraçar l'abstracció, allunyant-se de les doctrines més convencionals de l'art modern indi de les primeres dècades del segle XX. En aquesta mostra es presenten dibuixos, fotografies, pintures i collages.
A partir de l'1 d'octubre es podrà visitar al Palacio de Cristal el projecte específic que està realitzant per a aquest espai l'artista Danh Vô (Ba Ria, Vietnam, 1975). L'artista descontextualitza objectes històrics dotant-los de nous significats que incideixen en les fractures i mestissatges amb què es construeix el discurs cultural.
A l'octubre també s'inauguren les exhibicions dedicades a Constant Anton Nieuwenhuys (Amsterdam, 1920 - Utrecht, 2005) i a Ignasi Aballí (Barcelona, 1958). El primer va elaborar maquetes, pintures, dibuixos i collages que mostraven la seva concepció de la ciutat nòmada del futur, Nova Babilònia, un complex i ampli laberint que transformava el món sencer en una sola xarxa i que ara es presenta. Per la seva banda, Aballí proposa una reflexió conceptual sobre la representació i la percepció de mitjans com la pintura, l'objecte, la fotografia, la ficció, el cinema o el vídeo, relacionant l'excés d'informació en la societat actual amb l'escassetat de significats que trobem en aquesta informació.
Pintura i audiovisuals per acabar l'any
Al novembre es presentaran les exposicions dedicades a Hito Steyerl (Munic, 1966), una de les artistes actuals més rellevants dins dels camps del videoart, i a Andrzej Wróblewsky (1927-1957), un dels pintors polonesos més importants del segle XX.
El mes de desembre s'exposa la pintura de Juan Giralt (Madrid, 1940-2007), exponent de la nova figuració madrilenya. Es tanca l'any amb la projecció d'una de les peces audiovisuals d'Alexandre Estrela (Lisboa, 1971) en el marc del programa Fisuras.
A la imatge, fragment de l'obra How Not to Be Seen: A Fucking Didactic Educational (2013) d'Hito Steyerl.