Montserrat exposa una antològica de Ramon Calsina

Ha quedat inaugurada a la Sala Daura del Museu de Montserrat l’exposició Remembrança, una antològica que mostra tota la trajectòria de la vida i l’obra del pintor, dibuixant i gravador català Ramon Calsina i Baró (Barcelona, 1901-1992). A Remembrança es poden veure fins el 8 de novembre de 2015 un centenar d’obres, la majoria propietat de la Fundació Ramon Alsina -que ha coproduït la mostra amb el MDM-, de col·leccionistes particulars i tres obres del MNAC i del Fons d’Art de la Generalitat de Catalunya. A l’acte d’inauguració, celebrat al Museu de Montserrat, hi ha intervingut l’historiador de l’art Francesc Fontbona; el director de la Fundació Ramon Alsina, Ramon Alsina (fill de l’artista); el P. Josep de C. Laplana, director del Museu de Montserrat; i el P. Abat Josep M. Soler. L’exposició Remembrança és una revisió molt completa de tots els gèneres i èpoques del pintor. Es va obrint per etapes, des de la infantesa, estudis, primers treballs, primeres exposicions, les estades del pintor becat a Granada, Madrid i París, la tragèdia de la guerra i les seves conseqüències personals, amb la difícil represa en els grisos anys de la dictadura i una lenta i parcial reconeixença. Es pot observar el seu món més íntim, objectes que l’acompanyen i eines del seu ofici. Una aproximació a la família, els amics, el seu pensament sobre la vida, com entenia l’art, i el seu capteniment estretament lligat als seus principis, malgrat que en ocasions volgués dir anar a contracorrent. La trajectòria artística de Ramon Calsina va ser llarga, per la qual cosa permet anar mostrant obres per anys i diferents tècniques emprades, dibuix, litografia, oli i fins i tot il·lustració de llibres, com els contes de Poe o el Quixot de Cervantes. L’exposició acaba amb obres del mateix any de la mort de Calsina, que arriba fidel a la seva essència i amb el mateix esperit lliure. La primera exposició individual de Ramon Calsina va ser l’any 1934 a la Sala Parés. Va fer decorats i cartells per a obres de teatre, i també va exercir de professor a l’Escola de Belles Arts. Amb l’esclat de la Guerra Civil va passar a França per tornar poc després a un llarg exili interior. Poc reconegut en vida, Calsina destaca per la seva pintura del quotidià, pròxima, però alhora fantasiosa i molt connectada amb el món literari. Sota una aparença de duresa i de sàtira, hi ha tendresa i amor; i, més encara, el desig de trobar respostes transcendents. Ramon Calsina gairebé no es va moure mai de Catalunya, llevat d’una estada a París. Va fer una cinquantena d’exposicions, la gran majoria d’elles a Barcelona, però, tot i així, la seva presència mediàtica va ser més aviat discreta. L’obra de Calsina sorprèn per la seva gran diversitat i imaginació, i per la seva força. El títol Remembrança fa referència a un quadre que evoca les llargues estades que el petit Calsina passava a casa dels avis. L’àvia, el nen i el perfil de Montserrat són presents amb generositat en la seva obra. Calsina se sentia espiritualment molt pròxim a Montserrat com a català i com a cristià que cercava en la seva fe les respostes que anhelava. Ramon Calsina i Baró (1901-1992) Ramon Calsina va néixer el 26 de febrer de 1901 al barri del Poblenou de Barcelona, un suburbi nascut de la industrialització que bullia de reivindicacions socials, caracteritzat per un marcat dinamisme cultural i associatiu. L’ambient d’aquell barri va marcar profundament la sensibilitat artística i humana de Calsina, que en la seva precoç vocació artística va trobar l’instrument per comprendre i judicar un món que li semblava injust i on va buscar-hi respostes. Per donar sortida a la seva extraordinària imaginació, necessitava dominar l’ofici, que va aprendre a l’Acadèmia Baixas i després a Llotja. Tots els crítics que han escrit sobre aquest artista han reconegut la seva excel·lència tècnica. Gairebé no es va moure mai de Catalunya, llevat d’una estada a París. Va fer una cinquantena d’exposicions, la gran majoria d’elles a Barcelona, però així i tot, la seva presència mediàtica va ser més aviat discreta. L’escriptor Joan Perucho va arribar a dir que Calsina era un pintor que no havia estat mai de moda. Amb tot, amb el pas del temps, Calsina es va anar consolidant cada vegada més com un artista amb una personalitat pròpia que sorprèn tothom. Calsina dibuixa i pinta estats d’ànim, sap copsar els sentiments, retrata l’ànima humana amb els seus defectes i vivències, i ho fa sempre des de l’empatia i la proximitat. Aquesta forma d’explicar-se, que pot tenir al darrere un fons literari, podria ser el motiu pel qual molts escriptors fossin admiradors i amics seus. L’obra de Ramon Calsina sorprèn per la seva tremenda varietat i imaginació i per la seva força. De vegades, d’entrada, pot semblar poc amable o bonica, però aquesta primera impressió es transforma amb una mirada més profunda. El seu és un món que ens és proper, quotidià, on pot entrar tothom sense massa explicacions ni guies i sentir-s’hi identificat, perquè, sota una aparença de duresa i de sàtira, hi ha tendresa i amor i, més encara, el desig de trobar respostes transcendents.