Àlvar Suñol exposa al Castell de Benedormiens

Tot i que la seva primera exposició individual fou el 1956 a les galeries Laietana de Barcelona, Àlvar Suñol (Montgat, 1935) ja feia temps que es movia entre pinzells. Oficialment, des que als setze anys va ingressar a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, on va obtenir una beca que li va permetre fer estudis en terres andaluses. D’aleshores ençà, és cert que la temàtica i la tècnica han canviat substancialment, però si hi ha un fet recurrent en totes i cadascuna de les seves obres aquest és la particular visió que té aquest artista de la llum. En el seu cas, cal parlar de continuu estudi i redescobriment del medi lumínic, si es permet, a la manera vermeeriana, afavorit segurament pel seu assentament des de fa uns anys a Foixà, que li ha permès evolucionar una tècnica que ha crescut a través de l’experiència i d’anys d’estudi. Des del seu taller en terres empordaneses, Suñol ha continuat investigant aquesta llum tamisada tan característica de les seves obres tot incorporant, sobretot en la darrera dècada, la temàtica dels interiors. De portes endins, Suñol pinta retrats de la vida quotidiana que alhora poden ser vistos des d’una pàtina d’intemporalitat que fa difícil destriar on comença i on acaba l’obra o, dit d’una altra manera, on comença i on acaba la “realitat” d’allò que ens apareix sobre el suport. D’una banda, referències a l’època que li ha tocat viure a través, per exemple, de pàgines de rotatius o pantalles d’ordinador; de l’altra, sovint la seva pintura remet a la història de l’art i als grans clàssics, com ara Picasso, Dalí, Tàpies..., aquest fet, afegit als objectes que introdueix l’artista, que poden ser vistos també en clau simbòlica i que doten l’obra d’una espiritualitat que acompanya l’espectador a buscar més enllà i a escapar-se del quadre a través d’una finestra, una porta mig oberta, un rellotge sense broques que ha decidit no marcar les hores o les simples pàgines d’un llibre de tapes mudes. Amb una mostra que aposta clarament per la tècnica a l’oli i per les obres de gran format, Àlvar Suñol fa una recopilació de peces que van des del 1954 fins al 2015. Una exposició que, acompanyada d’un catàleg acurat, permet visualitzar la trajectòria d’un artista llargament reconegut, principalment en terres franceses i americanes, on Suñol va residir durant la dècada dels seixanta i setanta, i on va realitzar exposicions periòdicament. Imatges viscudes i retrobades en una obra narrada en un espai-temps que oscil·la entre el present i el futur i que, tanmateix, no cau en trencaments temporals, ans al contrari, bàsicament perquè el fort contingut poètic que es desprèn de les seves peces i l’estudi acurat de la llum aconsegueixen trobar l’equilibri desitjat entre el treball plàstic, la vivència real i l’aportació simbòlica. L’exposició d’Àlvar Suñol al Castell de Benedormiens es podrà veure del 25 de juliol al 23 d’agost del 2015. Altres exposicions a Benedormiens  A banda de l’exposició d’Àlvar Suñol, el Castell de Benedormiens és escenari aquest estiu, fins al 10 de maig, de la segona trobada d’art de l’Empordà a Galícia; del 30 de maig al 21 de juny, del setè concurs exposició de Patchwork, i, del 27 de juny al 19 de juliol, de la fotografia de Juan Muguruza. A la imatge, Pintat l'Empordà d'Àlvar Suñol.