Backo i la pintura corporal: festa, ritual i art a peu de carrer

El dia 18 de juliol va tenir lloc una nova performance de Body Painting per part de Blanca de Nicolás a la botiga de roba masculina Backo, al carrer del Pecat de Sitges. L'acte s’inicià a les 20.00 a l’entrada de la botiga de tal manera que fou un esdeveniment obert i participatiu de cara als passejants del carrer. Blanca de Nicolás pintà el logotip de la botiga sobre el rostre i, també sobre l’espatlla del model; finalment pintà el tors del model de color vermell com si es tractés d’una samarreta a una banda de màniga curta i a l’altra, de tirants. El resultat final fou una mescla entre una estètica de superheroi, la màgia d’un personatge de circ i la mateixa estètica de la botiga. Les pintures corporals tot i que van sorgir juntament amb el nou llenguatge artístic de la performance a la dècada dels seixanta, es remunten als orígens de la nostra espècie. Gràcies a la paleontologia, hem pogut saber que ja els primers Homo Sapiens utilitzaven la pintura corporal com a una eina de supervivència (com ara contra el fred, la calor o les picadures d’insecte) però com moltes d’aquestes eines, amb els temps és actualitzaran i és llavors quan podem parlar d’art. Una de les nostres particularitats dins el món animal és la nostra capacitat de pensament simbòlic que ens permet crear el ritual i objectes sense ús aparent –l’art-. El pensament simbòlic també és l’admiració per la natura, el seu ordre i la seva lògica però sobretot, la seva bellesa. Els déus no són més que un símbol de tot el que l’home admira en la natura. Però el cas del déu Baco és especial en relació al caràcter més humà i artístic pel seu vincle amb la festa, el ritual i el gust per la bellesa. Per aquesta raó, podem afirmar que per una casualitat irònica o no, l’esdeveniment d’ahir va estar connectat d’una manera directa amb el caràcter més inherent a l’home. Tota aquesta complexa història des de les primeres necessitats ancestrals de l’home passant per la divinització, podríem dir que és com una memòria operativa de la humanitat, això és, el record d’alguna cosa de manera inconscient però que no deixa d’estar present en els fonaments de cada individu. I aquesta memòria operativa podem posar-la de manifest amb accions com les que hem pogut veure aquest dissabte on es barreja la història més complexa de l’home amb el més mundà, amb els passejants del carrer del Pecat.