Inspirats en l’obra de Frederick Kiesler

Amb motiu del cinquantè aniversari de la mort de Frederick Kiesler (1890-1965), la fundació vienesa que porta el seu nom ha organitzat una exposició d’artistes moderns i contemporanis que s’inspiren en la seva obra.

Frederick Kiesler (nascut a Czernowitz -llavors part de l’Imperi austrohongarès-, format a Viena, a Berlin i, més tard, a Nova York on hi visqué fins al final de la seva vida) fou autor d’una obra molt versàtil que incloïa des de l’arquitectura fins a l’escenografia, així com disseny de mobiliari, tipografia, cartellisme, etc.

L’obra de Frederick Kiesler és desconeguda per gran part del públic: molts dels seus projectes, per raons financers, no es dugueren a terme i es quedaren en plànols, esborranys i idees sense arribar a desenvolupar-se. També, perquè la seva aportació fou, en bona part, teòrica.

Així mateix la gran versatilitat de la seva obra fa difícil identificar-la dins un llenguatge artístic específic, però sense dubte Frederick Kiesler és un dels artistes més visionaris del segle XX.

En l’exposició que es presenta a Viena, els artistes presenten obres al voltant d’un dels principis que marcarien la seva obra: “Function follows vision, vision follows reality“, que dóna el títol a l’exposició.

Superat el seu primer període racionalista centreeuropeu, en arribar als EUA i en contacte amb artistes surrealistes, s’inicià en l'exploració biomòrfica dels objectes i els espais. Per encàrrec de Peggy Guggenheim, Kiesler ideà un espai per l’art d’una fantasia extraordinària: murs convexes accentuats per llums indirectes i estructures que permeten penjar pintures al buit i canviar contínuament la seva disposició amb altres objectes escultòrics a l’espai. Un espai per a presentar l’art però que contribuïa també a la transformació de la seva percepció.

Amb el lema de Kiesler, els artistes d’aquesta exposició exploren noves formes i mètodes de presentació de l’art contemporani i s’interroguen sobre la recepció i la comunicació que aquest genera.

Seguint el principi d’emmarcar l’art en l’espai social i la necessitat de la presència d’aquest en la nostra quotidianitat, molts dels artistes de la mostra, fan referència a les intervencions que va fer Kiesler en diferents aparadors comercials a Nova York, com les natures mortes d’Annette Kelm (Stuttgart, 1975): fotografies on es barregen objectes de producció en sèrie amb flors naturals sobre caixes de cartró i amb un fons de paper pintat. Són cuidades composicions d’objectes de procedència molt diversa que recorden les associacions incongruents pròpies del Surrealisme i que creen escenes tan belles com desconcertants.

També són interessants les peces del compositor avantguardista Morton Feldman (Nova York 1926-1987) amic i contemporani de Kiesler. Com els dibuixos de Kiesler per a imaginar els espais, Feldman reinventà el format i els codis de les partitures musicals, amb dibuixos abstractes que substituïen les notes tradicionals, deixant oberta la interpretació de la seva música.

I, d’entre totes, cal destacar la tant enginyosa com senzilla intervenció de Charlotte Moth (Carshalton, 1978) que penja centenars de fulls de papers de molts colors sobre l’única gran finestra que il·lumina l’espai de l’exposició. Com si es tractés d’un vitrall gòtic els reflexos de colors penetren i modulen tot l’espai de l’exposició, just el contrari de la neutral i asèptica llum blanca amb els que s’il·luminen avui els espais d’art contemporani.

A la imatge, obra de Frederick Kiesler. © 2014 Austrian Frederick and Lillian Kiesler Private Foundation.