"Entre mirada, concepte i tacte" de Pol Borràs a La Fabriqueta

La Fabriqueta, espai d'art i pensament de Caldes d'Estrac presenta de l'1 al 14 d'agost Entre mirada, concepte i tacte de Pol Borràs. La mostra s'inaugura el dia 1 d'agost a les 20 h. al carrer Riera, 5-9. Primer fou la mirada, després trobar el procediment per a fer-la golosament tàctil per a  gairebé exigir-ne que arribéssim a topar-hi. Al final, quelcom de molt senzill, una pintura. Aquesta és la realitat de Pol Borràs: una persona que va pel món i que en mirar, veu algunes coses que no només voldria retenir, guardar-les per a casa i per sempre, per a mirar-les quan plagui i, ensems, mostrar als amics perquè vegin què és el que jo – en Pol Borràs – veig mentre camino, com tothom, cert, però amb una mica més d’atenció i amb l’afany de retenir i guardar, objectivat en obres d’art. Crec que amb aquestes paraules podríem acabar per donades totes les explicacions exigides per les obres que crea Pol Borràs. Li agrada que el sorprenguin, tot anant pel món, els bassals, bassiots i tolls que produeix la pluja o les escorrialles de les aigües que s’escapen d’aixetes i fonts. No cerca les paoroses tempestats, prefereix els humils bassots de qualsevol voravia o camí ral ciutadà. Deu ser per allò de xarbotejar peus nus, però sobretot amb sabates noves, xarboteig  que els pares ens tenien prohibit, però que convertits en imatge, en reflex plàstic creat exprés per Pol Borràs esdevé el plaer visual i tàctil més gran de la vida. Després de les pedres, ben cert, que també li agrada captar-les deformades per les aigües tranquil·les o per les remogudes. La qüestió que experts o ignorants plantegen a Pol Borràs és si –davant la  ventada plàstica que vivim– és un artista figuratiu o bé s’esmuny per altres viaranys: surrealisme, geomètric, màgic?. Pol Borràs respon ben clarament que  no és ni realista ni abstracte sinó, només subjectiu: atrapa del que veu el que li agrada, ho tracta i composa fins que esdevé el que volia veure davant seu. Tots els mitjans i procediments li són vàlids: colors, dibuix, ombres, matèries, collage. El que importa és atrapar la realitat sensible que ell, Pol Borràs, vol obtenir. Aquest exercici esforçat l’ha practicat, pel que recorda, des de petit quan jugava, d’antuvi, amb els color i, després quan, amb colors, s’ha dedicat a construir segons i amb el que li ofereixen. Tot plegat perquè, comptat i debatut, Pol Borràs s’ha adonat que el que en diuen estils o maneres de veure propis de cada època o de cada sensibilitat, en realitat són imatges reflectides diferents d’una mateixa cosa o  circumstància. El que passa és que només cal estar preparat per veure-les i retenir l’impacte visual i reproduir-lo. Tor rau en conviccions i capacitat pròpies. A la imatge, detall de Distorsió, 2015.