Escultures de gran format de Medina-Campeny al Parc dels Estanys

El dia 1 d'agost a les 20 h. s'inaugura al Parc dels Estanys de Platja d'Aro l'exposició d'escultura de gran format de Medina-Campeny. Des que el 1998 vaig veure les escultures de tema animalístic que Xavier Medina Campeny va escampar al Parc de la Fontsanta de Sant Joan Despí estic convençut que les obres més reeixides d’aquest artista són les destinades als espais públics, perquè allà em vaig adonar que els grans espais a l’aire lliure són els que ens permeten entendre les propostes i els discursos d’aquest creador de llarg recorregut. Medina Campeny té uns antecedents il·lustres: és nebot-besnét de l’escultor Damià Campeny (1771-1855) i nét del també escultor Josep Campeny (1858-1922), i sens dubte van influir en la seva personalitat artística les classes d’història de l’art que va fer a l’Escola Massana amb el pintor Rafael Benet (1889-1979) i els cursos que va seguir a l’aleshores innovadora Escola d’Art del FAD, quan estava situada a la Cúpula del Coliseum, i també han estat decisius en la seva evolució els anys que va estudiar a l’Escola d’Arquitectura, abans de decidir-se a abandonar aquesta carrera per dedicar-se exclusivament a l’escultura. Tot i així, la seva trajectòria de més de cinquanta anys no respon tant a una formació acadèmica, sinó a una vocació, ja que les seves dots per al dibuix i el seu domini de la composició i de les formes el van portar a elaborar en els primers anys seixanta unes escultures filiformes que derivarien en uns objectes corporis generats a partir de línies i barres en moviment directament relacionats amb l’anatomia humana i animal, unes peces que inicialment tenien un toc expressionista, encara que després van adoptar l’esperit pop i més tard van esdevenir unes obres de depurada composició, en les quals Medina esquarterava els cossos, els perforava, els fragmentava, sempre jugant amb una tensió que, per potenciar la màxima expressivitat plàstica, contraposava el geomètric i l’antropomorf. En realitat, crec que Medina Campeny és un escultor postfiguratiu, és conscient i no renega dels seus predecessors, des dels clàssics grecs fins als pop, però ha tractat de diferenciar-se’n tant en els materials com en les formes, tot buscant recursos expressius alternatius i dibuixant en l’espai formes noves, que en els últims anys s’han centrat en tres àmbits temàtics: l’ésser humà, el món animal i les armes bèl·liques. I és precisament una selecció d’aquests treballs de gran format el que presentarà entre el l’1 d’agost i el 17 de gener de l’any vinent al Parc dels Estanys de Platja d’Aro, un atractiu entorn natural de 150.000 metres quadrats que per segon any consecutiu s’ha integrat als espais expositius de Castell-Platja d’Aro. Una tria que serà distribuïda al passeig central d’aquest parc urbà de manera que el visitant, en el seu recorregut, anirà descobrint unes escultures que no són anatomies completes, sinó que són gestos o fragments de cossos, i que són fàcilment identificables amb les angoixes i reflexions dels homes i dones d’avui, i també peces que en la seva volumetria o en els seus perfils no deixen de ser mostres del variat repertori de tema animalístic que ha desenvolupat al llarg de la seva carrera, i finalment obres que al·ludeixen explícitament als enfrontaments armats avui tan freqüents. Unes creacions que posen de manifest que el de Medina Campeny és un món de reflexió sobre allò que preocupa la nostra generació, una especulació que converteix en un crit en defensa de l’home, en un clam a favor dels animals i en un rebuig frontal a la guerra i a la destrucció del planeta. En fi, un cant a la vida. A la imatge, dibuix que va fer Xavier Medina Campeny a Daniel Giralt-Miracle per explicar el projecte del Parc dels Estanys.