La 72 edició del Festival de Cinema de Venècia acull l'últim treball d'Antoni Muntadas

En la seva 72 edició, el Festival de Cinema de Venècia mostrarà el darrer treball d'Antoni Muntadas, un vídeo projecció el protagonista és la ciutat de Venècia: Dérive Veneziane. Antoni Muntadas (Barcelona, ​​1942) és un dels artistes vius internacionals més reconeguts i forma part de la primera generació que va treballar amb el vídeo. És autor de nombrosos treballs relacionats amb l'arquitectura, com el que es podrà veure a partir de l'1 de setembre en el marc de la Mostra Internazionale d'Art Cinematografica. Es tracta d'Dérive Veneziane, una reflexió sobre una Venècia desconeguda que el director del certamen, Alberto Barbera ha volgut mostrar en aquest esdeveniment. L'obra del reconegut artista internacional es podrà veure al Movie Village a Giardino del Lido entre l'1 i el 12 de setembre. La projecció, per desig exprés de l'artista, tindrà lloc en un espai públic. Sobre el projecte Dérive Veneziane tracta de Venècia. Les ciutats són representades de vegades a través de forts estereotips o clixés. Dérive Veneziane tracta de mostrar una altra cara de la ciutat, l'oculta, la desconeguda, la misteriosa. A través d'un viatge basat en la dérive situacionista, a la nit i des d'un pot ... Dérive Veneziane aporta nocions de foscor, soledat, descobriment, pèrdua, intriga i fantasmagoria. A la deriva, a la nit a través de Venècia. La trobada amb l'inesperat i l'imprevist. Una sèrie de quadres que precipita una nova consciència d'aquest entorn urbà i la seva transformació en la foscor. Eliminant tota ruta diürna predictible, aquesta mise-en-scène deambulant dóna lloc a una nova consciència. Explorant la psicogeografia definida en primer lloc per Guy Debord, aquest viatge pretén modular la realitat mitjançant la creació d'una ressaca desorientadora i una aguda consciència de terror. Venècia de nit és estimulant, en la línia del que Balzac va descriure com flânerie o "la gastronomia de l'ull". Sobre l'artista Antoni Muntadas (Barcelona, ​​1942) viu a Nova York des de 1971, va ser un pioner de la videoinstal·lació a mitjans dels setanta, i va continuar treballant amb fotografia, vídeo instal·lació, àudio, i intervencions urbanes. Iteracions dels seus projectes icònics, com Between the Frames: The Forum (1983-1993), The Board Room (1985), i la sèrie en curs On Translation (1995- ...) i The Construction of Fear (2008-...) -han estat àmpliament exposades en institucions i galeries d'Amèrica del Nord, Amèrica del Sud, Europa i el Mig Orient. Muntadas va participar en les edicions de la Documenta de 1977 i 1997, la Whitney Biennal 1991, la Biennal de São Paulo de 1983, la Biennal de l'Havana 2000, la Biennal de Taipei 2002, la Biennal de Gwangju 2004, la Biennal d'Istanbul 2011 , i la 2012 Triennal de París. En 2005 va representar a Espanya en la Biennal de Venècia, on va crear un projecte integral sobre l'evolució arquitectònica de la Biennal al llarg de la seva història. Les seves obres s'han inclòs en exposicions al MACBA, Barcelona; el EduWiki, Ciutat de Mèxic; Weserburg, Bremen; Espai Fundació Telefònica, Buenos Aires; Württembergischer Kunstverein, Stuttgart; i la Estaçao Pinacoteca, Són Paulo. La seva exposició més recent, Muntadas: Entre / Between, va tenir lloc al Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, Madrid, des de novembre de 2011 fins al març de 2012. Aquesta obra s'ha exposat també a la Fundação Calouste Gulbenkian, Lisboa, Portugal, al Jeu de Paume a París ia la Vancouver Art Gallery, Vancouver, Canadà, el 2013. Recentment ha exposat al Kent Fine Art, New York; Galleria Michela Rizzo, Venezia; Galeria Joan Prats, Barcelona, ​​i Galeria Moisés Pérez de Albéniz ia Madrid així com en el MuCEM- Musée des civilisations de l'Europe et de la Mediterranée- Marseille in France. Des del 2011 ha estat treballant en el projecte Asian Protocols, presentat per primera vegada al públic el 2014 en el Total Museum de Seoul (Korea), i in progress al Japó i la Xina. Muntadas ha rebut nombrosos honors, incloent premis de la Fundació Solomon R. Guggenheim, la Fundació Rockefeller, la Fundació Nacional per a les Arts, el Consell d'Estat de Nova York per a les Arts, Arts Electronica de Linz, Laser d'Or a Locarno, i el Premi Nacional d'Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya. El 2005 el Ministeri de Cultura espanyol li va concedir el Premi Nacional d'Arts Plàstiques i el Premi Velázquez.