Ha mort el galerista i col·laborador de bonart, Fidel Balaguer

Ha mort Fidel Balaguer, galerista, activista cultural i col·laborador de Bonart. Fidel Balaguer era un incansable col·laborador de la nostra revista. Amb motiu de la trobada de Bonart celebrada l'any 2018 en el Museu del Modernisme, va rebre la "b" de bonart en reconeixement dels seus molts anys de col·laboració a Bonart, on en el darrer número (el d'aquest mes de novembre del 2019) va publicar el que ha estat el seu darrer article a Bonart i que pasem a reproduir tot seguit: "Què feies fa 20 anys? No ho sé, és difícil de recordar, la memòria és selectiva; del que sí que me’n recordo és del que vaig fer el 2002, vaig obrir la galeria a Matadepera i vam fer un dinar amb la premsa, local bàsicament, Diari de Terrassa, Diari de Sabadell, però va venir un noi molt jove de la revista Bonart: “Hola, soc en Ricard Planas, director de la revista Bonart”, ho va dir amb un somriure natural però seductor, i des de llavors fins ara hem mantingut una relació, una conversa, una amistat. Després vaig conèixer en Narcís, l’Alexandra, l’Anna Maria, la família Planas, la família Bonart, la família de Girona, i no hem parat de fer coses, de fer projectes, de parlar, de discutir i sobretot de riure, hem rigut molt! I això és molt difícil: trobar persones amb les quals, en un moment, dins una conversa absurda, et petis de riure! I amb en Ricard això ha passat moltes vegades, i ho he sentit i ho recordo com uns moments feliços! De la felicitat de veritat, la compartida, l’efímera, l’autèntica! Fa uns dies va venir en Ricard a casa i vam menjar, beure, recordar, discutir i vam tornar a riure! En aquests moments difícils per a mi, això m’ajuda molt i em motiva a seguir! El desembre de l’any passat em van diagnosticar una leucèmia, estic en tractament i tot funciona bé! Ara ja ningú discuteix Bonart, com havien fet durant anys; Bonart s’ha convertit en la revista d’art en català de Catalunya, dels Països Catalans! I és un honor, un plaer, una sorpresa, que jo hi col·labori des de fa anys, i que tingui en un lloc destacat del menjador el premi Bonart, l’únic premi que m’han donat des que soc galerista! Ja sé que hi ha molts empresaris, autònoms, als quals no els han donat ni els donaran mai cap premi. Els galeristes, els artistes, en el món de l’art necessitem premis, reconeixement; si no, sembla que siguem uns marginats, uns fracassats. Jo per això vaig crear els Balagüer Awards, per donar-nos premis entre nosaltres perquè els altres no ens en donaran mai cap! Un dia ho explicaré en la meva biografia autoritzada!, on també explicaré que abans d’obrir la galeria vaig voler provar de fer, de ser artista. L’art és un territori obert, sense fronteres, sense portes, lliure, tothom hi pot entrar, el difícil és sortir-ne. Era el 1999 i vaig fer una exposició, Fidelitats, a la galeria Canals de Sant Cugat, va tenir repercussió a la premsa i va agradar bastant. Això sí, vaig pagar per exposar. Un dia d’aquests faré una segona exposició, com a artista, i aquesta vegada sense pagar! Jo sempre li deia, al Carles Taché, que hauria d’explicar la seva història, la seva biografia, perquè, si no, qui explicarà la història de l’art contemporani català del segle XX i XXI? El mateix haurien de fer Joan Muga, Carlos Duran, Sílvia Dauder... Com és que encara no ha sortit el llibre sobre el Swab, Swab: una història de l’art contemporani, no hi ha ningú que s’atreveixi a fer-lo? En Joaquim sempre em deia: “Si t’expliqués tot el que m’ha passat, tot el que m’han fet, no t’ho creuries.” Com és que el Vila Casas tampoc ha fet la seva biografia? Antoni Vila Casas: una història de l’art català, que algú l’escrigui! Al Pomés li ha anat just!". A la imatge, a dalt, Fidel Balaguer. A sota, reben el premi de bonart en el Museu del Modernisme de Barcelona l'any 2018 de mans d'Anna Maria Camps i Ricard Planas.