Xerrada de Glòria Bordons sobre la relació d'amistat i col·laboració Miró-Brossa

El dia 11 d’agost a les 19 h, Glòria Bordons, directora de la Fundació Joan Brossa i professora de la Universitat de Barcelona, oferirà una xerrada sobre la relació entre Joan Miró i Joan Brossa, la plàstica i la poesia. Una amistat i un intercanvi intel·lectual d’alçada que Glòria Bordons sintetitzarà i exposarà, mitjançant textos, imatges i cartes. La conferència s’emmarca dins la realització del taller Llibres-Art. “Miró i Brossa. La poètica del paper que imparteix Eva Figueras, professora de la Universitat de Barcelona en col·laboració amb la mateixa Glòria Bordons i Manuela Candini, professora de l’acadèmia de Belles arts de Bolonya, als Tallers d’Obra Gràfica de la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma, entre el 10 i el 14 d’agost. Joan Brossa (1919-1998) tingué Joan Miró com a mestre però també com a amic. De seguida que el conegué, hi simpatitzà. L’admiració per ell es reflectí en innombrables textos poètics de formes ben diferents. El 1948 escriví un romanç «L’any 1983 va néixer en aquesta població un fill a qui per nom van posar Joan Miró» que formà part del recull Romancets del Dragolí. I el 1949 escriví una prosa per a una exposició de Miró a les Galeries Laietanes, que titulà «Joan Miró dels ventalls». El text era tota una exaltació a l’obra del pintor, que es convertia en aquell moment en una alenada d’aire fresc. Els homenatges no cessaren mai: sonets, sextines, poemes visuals, etc. i qualsevol excusa sempre fou bona per homenatjar-lo. Capítol a part mereixen les col·laboracions entre Brossa i Miró. Després de petits treballs conjunts en revistes, el 1963 apareixeria Cop de poma, un llibre col·lectiu en què col·laboraren Joan Miró, Joan Brossa, Antoni Tàpies, Moisès Villèlia i Josep M. Mestres Quadreny. Però la demostració de la gran sintonia que sempre hi hagué entre Brossa i Miró són dos llibres dels anys setanta. Oda a Joan Miró, una suite de poesia visual realitzada pel poeta l’any 1970, editada amb un pròleg i epíleg plàstics de Miró el 1973, fou un autèntic homenatge de poesia visual al pintor. El cas de Tres Joans de 1978 és diferent. Es tracta d’un homenatge a l’intel·lectual i dinamitzador cultural Joan Prats poc després de la seva mort. El llibre, de llarga gestació, és molt singular. La maqueta i els textos són de Brossa i en el seu interior els dibuixos de Miró dialoguen a la perfecció amb els poemes literaris. A part d’aquestes relacions entre plàstica i poesia, Brossa sempre tingué en compte l’opinió del pintor sobre els seus llibres «literaris», i el pintor comptà amb el seu assessorament en les activitats de la Fundació Miró de Barcelona. En resum, una amistat i un intercanvi intel·lectual d’alçada que es sintetitzarà i exposarà en aquesta xerrada, mitjançant textos, imatges i cartes. A les imatges, a dalt,  Joan Brossa. A sota, Joan Miró.