"Gabriel Casas: Fotografia, informació i modernitat" al MNAC

Fins al 30 d'agost el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) de Barcelona presenta l'exposició de Gabriel Casas, Fotografia, informació i modernitat (1929-1939). En la creixent atenció cultural cap a la fotografia, ara és l’hora dels fotoperiodistes i els fotògrafs publicitaris del primer quart del segle XX. Un període fins al moment identificat principalment en les figures d’Agustí Centelles i Pere Català Pic, però en el qual nous autors emergeixen fruit també d’una activitat investigadora creixent, d’atencions i metodologies cada vegada més complexes. Gabriel Casas és un exponent fonamental d’aquest període, exemple de la consolidació del camp fotogràfic en diverses manifestacions, incloses la introducció del llenguatge avantguardista, i d’especial arrelament a Catalunya. La mostra és una associació entre cultura i capital: les fotografies provenen de l’Arxiu Nacional de Catalunya, mentre que la producció ha anat a càrrec de “la Caixa”. El resultat és una exposició breu però intensa en què, de manera pedagògica, es disposen sobre la taula els ingredients ineludibles de la fotografia fotoperiodística d’entreguerres basada, per una banda, en la instantaneïtat i mobilitat de càmera i, per l’altra, en la voluntat d’una nova visió propugnada per l’hongarès Moholy-Nagy. Aquesta revolució de l’ull, materialitzada amb nous punts de vista (picats, contrapicats) i la creació de fotogrames i fotomuntatges –alterant els significats estables de la imatge–, va tenir especial arrelament a l’URSS i a l’Alemanya de Weimar, però també a Catalunya, i van esdevenir una de les principals manifestacions d’avantguarda en el panorama creatiu local. Gabriel Casas en va ser un seguidor evident, com també es pot veure en la seva obra l’interès pel documentalisme de temàtica social que tant maduraria en la dècada dels anys 30 de manera dual, a Europa i als Estats Units. Arribats a aquest punt és inevitable preguntar-se per la limitació cronològica del discurs expositiu: només una dècada? Cert, no és una dècada qualsevol, tractant-se del nus format per la Segona República i la Guerra Civil espanyola, però Gabriel Casas oferia més amplitud d’obra i d’anàlisi. Així ho proven els estudis de dos dels principals agents investigadors de la figura de Casas, Lluís Saura, autor del web gabrielcasas.cat, i l’organització OVQ (Observatori de la Vida Quotidiana), responsable del projecte de recerca La imatge velada, del web reportersgrafics.cat –publicat en format llibre recentment per l’Ajuntament de Barcelona– i autora també d’un estudi del fotògraf que resta pendent de publicar. Juan Naranjo, comissari de la mostra, és una figura pionera indiscutible en el procés de construcció del coneixement fotogràfic local, però a ell s’han sumat, de manera recent, altres veus que, tot i que menys mediàtiques, reclamen i treballen la importància d’aquest fotògraf des de fa temps. En conclusió, l’exposició visibilitza la figura del fotoreporter i la dóna a conèixer, tot fent que pugui servir de trampolí amb vista al visitant inquiet per capbussar-se en l’estat actual dels estudis historiogràfics, nombrosos i plurals, en plena forma des de fa uns anys. A la imatge, "Embús en un crrer de Barcelona", anys 1930. Gabriel Casas. Arxiu Nacional de Catalunya.