Romà Vallès o el capvespre de l'informalisme

El traspàs de Romà Vallès deixa orfe el país de referents vius del moviment informalista. Vallès era el darrer testimoni del moviment; tot un ortodox en la matèria: un dels pioners a assajar l’estil, un dels que amb més devoció el van cultivar, i, també, el que amb més constància en va perpetuar els principis fins a la seva darrera hora. Va mantenir la clarividència fins als seus noranta-dos anys, il·lustrant-nos sobre l’informalisme amb profunditat i substància. Amb ell vam aprendre com el moviment anava més enllà de l’esquitx i la taca; que l’informalisme era també existencialisme, que era Heidegger, Sartre, la poesia de Juan Eduardo Cirlot; era la vindicació de l’esperit naïf i infantil de l’avantguarda; era la matèria informe dels murs del romànic o l’eterna dualitat vital heraclatiana: sí, la vida avança a través de la paradoxa existencial, la mateixa que ens emparenta amb el naixement del cosmos o la creació de la vida. La seva obra, alhora fonda i experimental, era, creiem, metàfora d’aquest pòsit intel·lectual. En els darrers anys de vida, Vallès estava preocupat pel destí del seu llegat com a artista, que en gran part acumulava al seu estudi de l’Eixample barcelonina. Una inquietud que s’esvaí el 2014 passat, després de l’exposició al Centre Cultural de Terrassa, quan la institució li va oferir un espai d’acollida i estudi del seu fons artístic. Aquella idea inicial va prendre cos la setmana passada amb la inauguració de l’Espai Romà Vallès. Amb la mediació del perspicaç director del Centre Cultural de Terrassa, Adrià Fornés, i el vistiplau de l’artista i la seva família, Romà Vallès va cedir a la institució més de 680 obres d’art, entre pintures, dibuixos i gravats; l’artista també va donar el seu fons documental, plegat de retalls de premsa i llibres de la seva dilatada biografia, que serà el germen i la inspiració de les exposicions de recerca entorn de l’obra de Romà Vallès, que, amb periodicitat, el Centre Cultural de Terrassa vol oferir a l’espai d’art. I és que són molts els temes en què Romà Vallès ha estat pioner o protagonista: de l’informalisme, passant per la figuració crítica dels seixanta, l’experimentació conceptual dels vuitanta o la pedagogia i l’art infantil. Les exposicions seran tutelades per un consell assessor, integrat pels crítics d’art Joan Gil, Sílvia Muñoz d’Imbert (directora del Conca), i també per Josep Ribera, director de la Fundació Antiga Caixa Terrassa. La primera de les esmentades exposicions de recerca ha estat comissariada per Joan Gil, un dels millors coneixedors de l’obra de Vallès i del moviment informalista peninsular. El que va ser autor d’una de les monografies referencials de Vallès (Romà Vallès, arquitecturas cósmicas, 2007, Museu de Terol) ha optat per dedicar la primera exposició de l’Espai Romà Vallès a les sèries Cosmogonies, una de les millors sèries i més complexes, profundes i reeixides de la història moderna de l’art català; un conjunt que, en paraules de l’artista: “Em donaren a conèixer en el món de l’art”, i que lloaren descatats crítics del moment, com ara Cirici Pellicer o especialment el poeta Juan Eduardo Cirlot: glossaren l’organicitat, la profunditat i l’experimentació pròpia d’aquella sèrie, amb la qual l’any 1959 Vallès guanyà el primer premi internacional de Lausana. L’exposició, que porta per títol Romà Vallès, de l’abstracció a la imatge (1956-1966), repassa les diferents variants i subsèries que Vallès assajà en la sèrie de Cosmogonies (sèrie blanca, negra, monocroma, matèrica), amb obres provinents del taller de l’artista (que el comissari ha revisat a fons, i de la qual ha extret peces singularíssimes que mostren la fam experimental del primer Vallès), a més de diferents col·leccions catalanes i peninsulars, que conformen així l’exposició més completa mai dedicada a aquesta sèrie. El projecte expositiu, a més, evoluciona cap a la gran transformació plàstica que va experimentar l’obra de Vallès en el curs dels anys seixanta, amb la sèrie de collages, que serà presentada a partir del desembre. En efecte, el 1964 presentava la sèrie Mundo roto a la galeria René Metras: un seguit de metamorfosis dels paisatges de les cosmogonies, que ara s’amalgamen amb retalls de la premsa quotidiana. Novament, Vallès intenta anar més enllà de la moda i l’ornament: incorpora imatges impactants de la premsa alemanya a fi de proposar una reflexió complexa sobre el dolor i la tragèdia en el món actual, que subratlla i interpel·la amb el seu magisteri gestual; un món al límit d’una tercera guerra mundial i amb canvis radicals que afectaven, alhora, el món de la matèria i de l’esperit: l’alliberament de la sexualitat o la globalització dels conflictes bèl·lics. L’Espai Romà Vallès s’anirà renovant a ritme de dues o tres exposicions a l’any, a través d’experts acreditats en la matèria. Per l’artista, en les seves darreres paraules escrites al pròleg del catàleg, era una forma d’apropar-se al públic d’una manera definitiva, després de més de 50 anys de nodrida trajectòria: “La meva primera exposició –assenyalava l’artista– data del 1957. Des d’aleshores, i deixant de banda mostres de grup, col·lacions importants, premis i biennals, el meu treball ha tingut la proximitat del públic a través d’un centenar d’exposicions personals en galeries nacionals i internacionals. Ara, des de l’Espai Romà Vallès, la meva obra tindrà aquesta proximitat d’una manera permanent”, anhelava el nostre ja enyorat artista pocs dies abans del seu traspàs. A la imatge, Cosmogonies, 1992 de Romà Vallès.