L’antic museu, les madones borroses,
I el pintar extrem d’avui! Càndid rampell:
M’exalta el nou i m’enamora el vell.
J.V. Foix
L’esperit que emana de les paraules del poeta, no tant el seu sentit literal, ens serveixen per entrar a la proposta que la galeria Cadaqués ens fa per aquest estiu. A través de la mà sàvia i experta de Vicenç Altaió i d’Huc Malla, Cadaqués porta d’entrada ens ofereix una mostra de les obres dels artistes que, des del reconeixement de la seva internacionalitat, van ser seduïts per la bellesa de l’indret i en van qüestionar la seva imatge plàstica. Obres que els comissaris fan dialogar amb les de joves artistes vinculats al poble.
Estem lluny de les madones borroses del poeta, ja que la porta d’entrada del títol de la mostra ens parla de tres revoltes estètiques: la del realisme impressionista i el cubisme rural; el surrealisme ultralocal i el pas de l’art mental i el pop fins al conceptual.
Tres revoltes representades, en primer lloc, per proves d’artista Minotaure, de Marcel Duchamp, que va conèixer Cadaqués l’any 1934 en una visita a Salvador Dalí i que des de l’any 1958 hi va passar les vacances.
El mateix Duchamp va ser qui va acostar la vila a Richard Hamilton, representat per una de les peces més significatives del seu joc visual Flower piece study. Durant els anys 70, Richard Hamilton, a través de Lanfranco Bombelli, l’arquitecte que esdevingué figura clau del galerisme del nostre país, va exposar a la galeria Cadaqués les Collaborations amb Dieter Roht representat a la mostra amb un possible autoretrat neodadà i fluxus tardà.
Les escriptures il·legibles d’un poble desconegut restaurades i exposades per primer cop representaran Bruno Munari, l’inquiet investigador i creador en diferents vessants artístics. Mentre que Jasper Johns, l’artista clau de l’art pop duchampià, hi serà amb els ritmes gestuals de la peça After untitled.
Per acabar la part de M’enamora el vell, juntament amb la Carta a Palladio de Giuseppe Santomaso, un homenatge a Lanfranco Bombelli i altres artistes de l’art concret: Max Bill, Richard Paul Lohse, François Morellet i Antonio Calderara.
I després d’aquest reconeixement a la part històrica ens hem de deixar exaltar pel nou amb les peces que es mostren al mateix temps que el vell que enamora: l’Ariadna Serrahima, que explora les fronteres del format llibre i la manera de desplaçar-se entre aquestes; en Jordi Mitjà ens porta un conjunt d’obres que parlen de les destruccions del nostre temps i de la supervivència; Anna Malagrida, amb imatges de finestres cegades com a símbol de les nostres fronteres, i, per acabar, Rosa Tharrats amb objectes que poden desfer la seva història per crear-ne una de nova.
El vell i el nou van construint la nostra història amb Cadaqués com a porta d’entrada.
La mostra es pot veure fins al 13 de setembre del 2015 a la Galeria Cadaqués-Huc Malla.
A la imatge, Flower piece study (A) de Richard Hamilton.