La Fundació Bassat porta la col·lecció Guéron a la Nau Gaudí

La Nau Gaudí de Mataró acull, des del 16 de juny i fins al 10 de gener del 2016, un total de 125 obres –entre quadres i escultures– de la Col·lecció Guéron, una de les més importants col·leccions privades d’art rus i la més completa i representativa dels artistes Xemiakin i Iankilevski, i també dels períodes inicials de l’anomenat art inconformista rus. L’exposició presenta 52 obres totalment inèdites, donat que mai abans han estat exposades públicament a Europa. Jean Jacques Guéron, un dels més reconeguts col·leccionistes d’art rus, té la seu de la seva col·lecció privada a París, i disposa de més de 500 obres, entre les quals destaquen obres històriques com ara l’Autoretrat de Xemiakin (1986-88) i la Natura morta de Krasnopvtsev (1971), exposada al Pavelló de l’Apicultura de Moscou el 1975; la natura morta Arengades salades - arengades gelades, un dels pocs quadres que Rabine va portar de Rússia el 1966, o un dels escassos bodegons de Tselkov, a més del seu autoretrat, tots dos del 1956, i les quatre pintures de la sèrie Tema i improvisació, de Iankilevski, exposades a la tristament cèlebre exposició de Manège a Moscou, el 1962. Totes aquestes obres formaran part d’aquesta exposició. A la Nau Gaudí, seu habitual de les exposicions de la Col·lecció Bassat, també s’han presentat obres de la mateixa col·lecció, entre les quals cal esmentar un tríptic de la sèrie La vida de Rembrandt (1989), de Mikhaïl Xemiakin: una obra imponent de 3mx6m que el pintor rus va realitzar en homenatge a Rembrandt. La Col·lecció Guéron es compon d’obres de la major part dels artistes dissidents russos, amb un interès especial pels artistes residents a França com ara Xemiakin i Iankilevski. Els fons de Jean-Jacques Guéron només els superen al món els de The Jane Voorhees Zimmerli Art Museum, a Nova Jersey (EUA), pertanyents a la Norton and Nancy Dodge Collection of Nonconformist Art from the Soviet Union. El decret del comitè central del Partit Comunista de l’any 1932, i també el I Congrés d’Escriptors Soviètics del 1934 van definir el “realisme socialista” en el sentit més reaccionari. Tot allò que es considerava art havia de passar pel control de la Unió d’Artistes i del Ministeri de Cultura. L’art innovador, el que no es doblegava als dogmes, només podia arribar al públic mitjançant manifestacions marginals (la més famosa exposició a l’aire lliure als voltants de Moscou, que es va dispersar amb l’ajut de bulldòzers). Des de finals dels anys 60, alguns dels artistes més representatius van emigrar, sobretot a París. De fet, la revelació dels artistes soviètics anomenats “no conformistes” o “dissidents”, va tenir lloc arran de la gran exposició organitzada principalment per Xemiakin al Palau dels Congressos de París el 1976. Tots els artistes de la Col·lecció Guéron que es poden veure a la Nau Gaudí van estar representats en aquella memorable exposició. En general, els artistes dissidents que van refusar el “realisme soviètic” als anys 60/70 tenen la seva font d’inspiració en l’exposició de Picasso de l’any 1956 a Moscou i Leningrad i també al Festival Internacional de la Joventut del 1957, que adaptaren a l’escenari rus. Aquesta exposició ofereix una magnífica visió de la creació, que, tot i que heterogènia des del punt de vista estètic, sorprèn per la seva preocupació constant per no sobrepassar els límits de les arts plàstiques, com passarà més endavant amb les instal·lacions, la fotografia o el vídeo. Els artistes que s’hi presenten són exemple d’una modernitat que es considera hereva de l’avantguarda russa històrica i que, tot i això, no té més preocupació que el goig de pintar. L’exposició ha estat organitzada pel Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, format per l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Privada Carmen & Lluís Bassat, conjuntament amb el col·leccionista Jean-Jacques Guéron. A la imatge, Guéron davant d'una peça de Xemiakin.