Els retrats sitgetans de Tony Keeler al descobert

L’àmbit de les sales a la planta baixa de l’edifici Miramar de Sitges acull l’exposició Starting Point (Punt d'inici) de Tony Keeler. La mostra és un recull divers dels retrats que el fotògraf americà va realitzar fa cinquanta anys. Va establir-s’hi amb la seva esposa Linda va formant-hi la seva família i integrant-se com a retratista dels sitgetans, que el van acollir com a un nou Rusiñol que en comptes de pintura utilitzava la llum, l’ombra i la pel·lícula sensible per atrapar rostres i gestos. És sorprenent descobrir els treballs fotogràfics inèdits d’un home que sempre ha interrogat amb la mirada i a través de l’objectiu s’ha encuriosit per cadascun dels gestos dels milers de rostres que ha fotografiat. Els comissaris de l’exposició han estat Elena Martínez – Marí i Xavier Gimeno que han delimitat l’abast temporal d’una obra que resta oculta i encara per a catalogar. Els nens particularment són la temàtica d’aquesta exposició que se centra en el Sitges dels anys seixanta. El blanc i negre confereix un sentit clàssic als retrats recuperats alguns i aplegat gràcies a la crida pública que els seus fills Michael i Susanna han fet a través de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Sitges. El resultat mereix el reconeixement a una memòria repescada. El dia 29 d’agost a les 19 h tindrà lloc la conferència a càrrec d’Enric de Santos, president de l'Associació Nacional de Fotografia Analògica (ANFA) que intentarà respondre la qüestió de què ha suposat l’evolució tècnica en la fotografia. Si ens parem a pensar com ha canviat la fotografia en els darrers anys podem parlar més d’una revolució que d’evolució. Sitges ha estat i segueix essent per a Tony Keeler el lloc ideal per viure i conviure, l’espai urbà, i humà que li ha permès viure distretament, a la seva manera, però també alimentant la curiositat, cultivant un esperit inquiet i inquisitiu que s’expressa magistralment mitjan retrat fotogràfic. Sitges, la casa del carrer Tacó, és la seva Ítaca on Tony ha tornat després de cada viatge dels que n’ha espremut l’essència en forma de fotos. Linda ha fet i desfet el tapís com aquella Penèlope mítica. L’odissea de Tony Keeler és explicada a través dels rostres anònims i també dels rostres famosos de Salvador Dalí, de Fernando Rey o el dels hippies d’Eivissa. Ara aquests rostres dels joves sitgetans dels anys seixanta vénen a completar el trencaclosques d’una labor callada i lentament va essent valorada. Si Joaquim Sunyer va saber immortalitzar el Sitges Noucentista amb la seva Pastoral, Keeler ha nodrit d’imatges el nostre imaginari col·lectiu contemporani. Ell és qui construeix sentit, ordenant el món a través dels rostres i mirades. Si la fotografia és un art, els anys seixanta varen ser l’edat d’or d’aquest art El fotògraf sitgetà Tony Keeler va experimentar amb la tècnica del blanc i negre, sabent veure i preveure’n el resultat des del moment inicial. De fet Keeler va crear afició i seguidors que van intentar copiar la seva inimitable visió. En la línia de sortida, preparats per córrer una carrera de fons, Tony Keeler va posar el dorsal a tots i cada un dels nens i nenes, nois i noies, homes i dones que eren conciutadans, els va immortalitzar amb la seva privilegiada mirada òptica. I fent un clic, va donar-los el tret de sortida.