El Centre Cultural Terrassa reuneix 80 gravats originals de Goya

L’exposició Desastres de la Guerra, organitzada per la Fundació Mapfre amb la col·laboració del Centre Cultural Terrassa, es mostra per primera vegada al públic a Espanya. L’exposició està composta per 80 làmines titulades i numerades gravades a l’aiguafort amb algunes aportacions de punta seca i aigualida, estampades en tinta negra. Es podrà veure a partir del 21 de novembre fins al 9 de febrer de 2020. Francisco de Goya y Lucientes , una de les principals figures de la pintura universal, va néixer a la província de Saragossa el 1746. Juntament amb el Greco, Velázquez i Picasso, forma part dels grans noms de la pintura espanyola. El 1808, data d'inici de la Guerra del Francès, Goya era ja un artista consagrat com a pintor del rei i director honorari de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Malgrat això, la guerra, que va enfrontar el poble espanyol i a l'exèrcit francès entre el 1808 i el 1814, va afectar profundament al pintor, que tenia 62 anys i patia una sordesa severa. La violència de la qual l'artista va ser testimoni i víctima durant aquests anys, el va impulsar a realitzar la sèrie de gravats coneguda com els Desastres de la Guerra , que es presenta en aquesta exposició al Centre Cultural Terrassa.  Els Desastres de la Guerra està compost per 80 làmines titulades i numerades gravades a l’aiguafort amb algunes aportacions de punta seca i aigualida, estampades en tinta negra.  Les estampes van ser publicades per primera vegada per la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando el 1863, més de trenta anys després de la mort de l'artista. El 1870 van aparèixer dues estampes més, tot i que no van ser incloses en cap de les set edicions existents. La quarta edició, que és la que forma part de les Col·leccions Fundación Mapfre, va ser realitzada el 1906 a la Calcografía Nacional. El tiratge es va limitar a 275 exemplars, en paper crema verjurat de qualitat i tinta negra de tonalitat molt fosca.  Goya va escollir el gravat, una tècnica de caràcter privat, com un mitjà eficaç per expressar el dolor i l'angoixa que va sentir davant dels esdeveniments bèl·lics i les seves conseqüències. La imatge que mostra l’artista de la guerra, lúcida i descarnada, és radicalment diferent a la que ofereixen altres pintors de la seva època. A Desastres no hi ha herois, ni vencedors ni vençuts. La denúncia de la barbàrie i de la violència és un dels aspectes en què rau la modernitat i la universalitat de l'artista aragonès.  El conjunt d’estampes se sol dividir en tres parts: les dues primeres ( Desastres 1 a 64) constitueixen els ‘desastres de la guerra’ pròpiament dits, mentre que la tercera, els anomenats ‘capritxos emfàtics’ (Desastres 65 a 80), de caràcter més al·legòric, s’entenen com una reflexió de caràcter polític sobre el govern absolutista de Ferran VII després de la fi de la guerra i la retirada de les tropes franceses.  A diferència d’altres estampes de l’època, on el que es destacava era l’heroïcitat dels contendents, de les batalles, els Desastres de la guerra són el primer exemple en la història de la pintura on fets com la guerra i les seves conseqüències queden reflectits no com a actes heroics, sinó com el desastre i la barbàrie que realment són: por, terror, fam i pobresa ... l’artista aragonès se centra en el punt de vista de les víctimes i el seu patiment, però també en la crítica a la política.