3 pantalles; 3 perspectives diverses; un llenç monocrom de 4,5 x 2,5 m de pintura estès a terra; l’artista n’ha retallat un fragment per tres dels costats i el manté unit a la tela com si es tractés del seu cordó umbilical; el llança a l’espai, deixant que el moviment, la gravetat i l’atzar dibuixin noves possibilitats visuals. Així comença Animated Painting (2014), l’ultim treball videogràfic de l’artista Xavier Escribà, que es podrà veure al Bòlit de Girona del 4 de setembre al 18 d’octubre del 2015.
Tot i que Escribà és pintor, no és la primera vegada que la seva experimentació pictòrica inclou l’ús del vídeo. La seva producció abstracta investiga la fràgil existència de l’obra mateixa i de les decisions que ha de prendre el pintor abans de donar-la per finalitzada. Animated Painting documenta allò que l’espectador no veu: l’artista durant el procés de treball, enfrontat a dubtes, decisions i sorpreses, que el conduiran cap a la versió final de l’obra, i que, paral·lelament, el portaran a descartar totes les altres possibilitats que haurien pogut ser però que mai seran.
A través d’un joc lúdic d’improvisació i gestualitat, Escribà executa derivacions de la mateixa acció al llarg dels 24 minuts de durada de la peca, tot transgredint la temporalitat limitada de la pintura. Sense deixar un rastre tangible, els impactes del fragment contra el llenç no modifiquen la versió final de l’obra, aquí la pintura és seca i del mateix color. La intenció no és construir una nova pintura resultant d’aquesta trobada a la manera de l’action painting. Aquí el dibuix que generen cadascun dels impactes sobre el llenç són efímers i passatgers, múltiples i infinits, testimonis d’un joc íntim entre pintor i pintura en el context del taller.
Tres projeccions ens mostren acció des de tres punts de vista diferents, però la càmera es manté sempre estàtica, construint composicions visuals fixes que ens recorden els primers enregistraments performatius de Bruce Nauman. Cada pantalla presenta la mateixa acció en temps real i ofereix lectures que posen de manifest el ritual creatiu de l’artista, on cos, pintura, espai, temps i so conflueixen davant de la càmera. A la peça d’Escribà la càmera fixa juga el paper d’espectador voyeur, i ofereix punts de vista expandits: des de la volatilitat i lleugeresa de la càmera aèria, la gravetat matèrica de la frontal, fins a la subjectivitat de la cenital.
Si per molts el vídeo ha substituït la pintura, ens trobem davant d’una obra en què el temps (el vídeo) ha entrat dins la narració pictòrica com a dispositiu pragmàtic per escurçar les distàncies que la representació fílmica pot suplir. A Animated Painting, el llenç continua sent el protagonista, però adquirint una materialitat que permet observar-ne el gruix, el dors, l’acció de la gravetat, el dibuix efímer a l’espai i al pla que tan sols el binomi espai-temps de la imatge en moviment permeten representar.
A la imatge, Animated Painting de Xavier Escribà.