Del 17 de setembre al 22 de novembre la Sala Alcalá 31 presenta l'exposició Carlos León. Pink Requiem, la qual ofereix un recorregut per les obres més destacades de la seva producció. Comissariada per María de Corral, consta d'un conjunt de més de cinquanta obres rellevants, produïdes al llarg de les últimes quatre dècades que donen una àmplia visió de les diferents tècniques i suports que l'artista ha utilitzat en la seva feina. Distribuïdes en les dues plantes de la sala, es podran apreciar, d'una banda, trenta- cinc pintures de gran format, agrupades, en ocasions, en composicions formant díptics o tríptics, i de l'altra, una sèrie de treballs de nova creació produïts específicament per aquesta exposició, oferint a l'espectador una visió completa i diversa de la trajectòria de l'artista fins als nostres dies.
L'elecció de Pink Requiem com a títol identificatiu d'aquesta mostra constitueix, en paraules del propi autor, "una certa declaració d'intencions, una confessió, una metàfora d'aquesta voluntat patent en el meu treball, d'articular en ell un deliberat classicisme amb una actitud de permanent obertura a totes les idees transformadores es produeixen al meu abast. La combinació d'una paraula de connotacions tan frívoles, escrita en l'anglès de la modernitat, amb una altra una mica solemne, extreta del llatí fundador de la nostra cultura, intenta abundar en aquesta revelació del que de paradoxal, de contradictori, de sublim i de irrisori és capaç de contenir l'art del nostre temps".
Pink Requiem, que és, d'altra banda, el títol d'un cicle d'obres iniciat fa anys i que l'artista manté encara obert a noves produccions, intenta apropar-nos al quefer deCarlos León mitjançant un recorregut construït al voltant de les obres més representatives produïdes dins de les diverses línies de treball empreses per ell des dels anys vuitanta.
Aquesta exposició no pretén cap tipus de balanç retrospectiu, ni conté intenció antològica. Voleu limitar-se a atreure l'atenció del públic cap a un pintor que, si bé ha concitat un gran reconeixement per part de la crítica i del col·leccionisme més exigent, no ha gaudit, però, de l'adequada difusió de la seva obra mitjançant l'atenció institucional que sens dubte hauria merescut fa temps. En aquest sentit, la mostra incidirà en alguns aspectes claus de la seva evolució artística marcada pel nomadisme de la seva trajectòria personal, la complexitat de la seva formació, entre el americà i l'europeu, així com la seva peculiar temperament, sempre disposat a emprendre noves mudances ja afrontar nous reptes, que han anat modelant en Carlos Lleó una personalitat artística de profund calat. A més, el virtuosisme de la seva tècnica, el rigor en la seva evolució, la intensitat de la seva arquitectura cromàtica, la seva savi acostament al sensual i el estripat, al salvatge i al més refinat, així com el seu interès per la literatura, la filosofia i la psicoanàlisi, l'han portat sens dubte a ocupar un lloc prominent i singular entre els artistes espanyols.