Art i dret: Préstec d'obres d'art en comodat

Des del mes de febrer passat, Barcelona disposa d’un nou Museu de Cultures del Món, gràcies al préstec en comodat que la Fundació Folch, creada per l’empresari Albert Folch i dirigida en l’actualitat per la seva filla Stela Folch, va realitzar a l’Ajuntament de Barcelona. El museu, que integra la diversitat artística i cultural de diferents pobles d’Àfrica, Àsia, Amèrica i Oceania, presenta una part molt important del préstec en comodat durant vint anys acordat entre la Fundació Folch i l’Ajuntament de Barcelona. El comodat o préstec d’ús és un contracte jurídic pel qual una part (en aquest cas, la Fundació Folch) lliura a l’altra (Ajuntament de Barcelona) gratuïtament un bé (obres d’art) amb càrrec de restituir els mateixos béns després d’acabat l’ús (després dels 20 anys pels quals s’ha acordat el present comodat). L’essencial del contracte de comodat és que és gratuït, ja que, si el que adquireix l’ús ha de pagar algun emolument, deixa de ser comodat i esdevé arrendament. I que permet a l’adquirent l’ús dels béns. No obstant això, en el comodat, el comodatari (el que adquireix l’ús, Ajuntament de Barcelona) només adquireix els béns a títol de mera tinença, ja que la propietat continua sent del comodant (Fundació Folch). Aquesta figura és una bona opció de col·laboració entre institucions públiques i col·leccionistes privats, no solament perquè és una forma lloable i generosa d’acostar al públic en general la teva col·lecció, sinó perquè durant el temps que dura el comodat la conservació i seguretat de les obres anirà a càrrec del museu o la institució pública corresponent. I si el comodat té una durada no inferior a tres anys, el col·leccionista gaudirà, a més, de l’exempció de l’impost sobre el patrimoni. En conseqüència, és una alternativa a tenir en compte amb un únic advertiment, i és que es tingui en consideració que s’ha de posar una especial atenció al contracte que es fa entre comodant i comodatari, atès que el risc pot sorgir de no haver previst ni regulat totes les vicissituds que puguin aparèixer mentre el museu o la institució pública tingui les obres en el seu poder i, encara més, quan el comodat es fa per un extens període de temps. Finalment, cal esmentar que el comodat no s’ha de confondre amb el simple préstec, ja que, mitjançant el primer, una persona lliura a una altra una cosa no fungible perquè l’usi per un cert temps. Mentre que en el contracte de préstec la condició és retornar-ne una altra de la mateixa espècie i qualitat, sense que hagi de ser exactament la mateixa cosa prestada. (*) Sòcia de NIAL. Art Law. Advocada especialista en el mercat de l’art. A la imatge, il·lustració de Josep Perpinyà.