El MAMT exposa "Subirachs, a Tarragona"

L’obra que Subirachs ens ha deixat és generosa en nombre i diversa en naturalesa. Entre aquesta, la destinada a espais públics ocupa un lloc més que rellevant. Gràcies a aquest llegat compartit, els seus personalíssims estils i singulars iconografies formen part de l’imaginari artístic de la nostra societat. L’espai públic on se situa una obra d’art sovint adquireix un caràcter distintiu. Punt de trobada, de record o d’interès artístic, serà observada amb més o menys coneixement de causa per un gran nombre de persones. Davant del repte, abans, l’autor ha exercit la seva creativitat, ha previst els aspectes tècnics requerits i ha desplegat la narrativa. Aquest plantejament tan obvi esdevé essencial en Subirachs, a qui satisfeia que l’obra restés acoblada a l’entorn i a l’abast de tothom. Home reflexiu i rigorós, va afrontar aquesta producció amb totes les conseqüències tot servint-se del seu poder per comunicar. Un treball estimulant que el posava a prova però que no va esgotar la seva capacitat creativa. L’obra subiraquiana en espais col·lectius és ben present al nostre país. A Barcelona, Girona, Tarragona o a la Catalunya central, per exemple, en trobem l’empremta. En aquesta ocasió, centrarem l’atenció en l’emplaçada en terres tarragonines. La ciutat de Tarragona, el Vendrell i el monestir de Poblet en conserven significatives mostres. El Monument al mil·lenari de Catalunya a Tarragona n’és la més notable: d’alt contingut simbòlic, un dolmen i un menhir són sostinguts per un sòlid fonament que evoca l’atàvica fortalesa que nodreix la pervivència del poble català, retroba en el seu disseny característiques d’una etapa anterior marcada per la penetració, la tensió i l’equilibri de formes i materials. Al Vendrell, el Monument a Pau Casals combina classicisme i expressionisme per bastir la potent personalitat del violoncel·lista. El contrast d’angles bruscos i corbes serenes concep una vigorosa figura d’indubtable autoria. En una altra línia compositiva, austera i al·legòrica, l’escultor també va erigir l’estela funerària dedicada al músic. L’ambó que l’artista va fer per a Poblet respira arcaisme i emana espiritualitat per les quatre bandes. Tarragona, d’altra banda, conserva composicions murals que són mostra d’un art integrat especialment apreciat per l’escultor: L’espina, visible en una façana de la Rambla Nova o el conjunt ceràmic Aquari. Malauradament, el baix relleu que evocava Tàrraco de la General Òptica va desaparèixer arran d’una explosió. El Museu d’Art Modern ens proposa ara revisar a fons tot aquest testimoni artístic, resseguint el seu procés creatiu i recordant la presència de l’artista i la seva obra en la vida expositiva tarragonina. La mostra es pot veure al MAMT de Tarragona del 17 de setembre al 8 de novembre del 2015. A la imatge, Monument del mil·lenari de Catalunya a Tarragona. Josep M. Subirachs.