Vital, inquiet, però alhora serè i pacient, Romà Vallès (Barcelona, 1923-2015) ha portat a terme un treball intens i coherent que ha estat el sentit de la seva vida. Recordo la seva aguda mirada, que darrere un somriure ingenu amagava la inquietud d’un infant curiós. Recordo també els moments que van precedir diverses exposicions, com ara les d’Andorra, Terol, Requena i, sobretot, aquesta darrera que ha inaugurat l’Espai Romà Vallès a Terrassa, en la qual –al llarg d’aquest últim any– vaig poder compartir amb l’artista confidències personals entranyables i experiències personals intenses, gràcies a una memòria prodigosa que fins als darrers moments el va acompanyar. Així mateix, vaig tenir l’oportunitat de consultar el seu fons documental; un arxiu que des dels seus inicis fins a l’actualitat s’ha anat nodrint d’una informació valuosa per a l’estudi, no solament de la seva obra, sinó de l’art català contemporani en general. De vegades m’ensenyava un petit tresor com el nen que mostra emocionat la seva preuada joguina. I és que sempre sabia extreure amb saviesa aquell relat que el feia sentir viu. Romà Vallès sempre ha estat seriós i ferm, i ha aportat a la seva creació tot allò que des dels inicis es va propasar. Una trajectòria artística que li va comportar alegries, però també molts desenganys i, a vegades, abatiment per la incompresió. Va ser sempre fidel als seus principis i també als seus amics, i a tothora va tenir paraules d’agraïment per a tots els que vam acompanyar-lo. Em sento honorat de ser el comissari que ha inaugurat la primera exposició de l’Espai Romà Vallès a l’Antiga Fundació Caixa Terrassa, De l’abstracció a la imatge. Deu anys de trajectòria. La seva obra neix de les entranyes de l’informalisme més pur: les sèries Cosmogonies i Collage (1956-1966) inicien una singladura que continuarà fins a completar la resta de suites amb les quals va treballar. Una revisió exhaustiva a l’Espai Romà Vallès, que ha pres forma sòlida per preservar, estudiar, investigar, mostrar i difondre el seu llegat –entre pintures, dibuixos i el seu fons documental–, el llegat d’un dels artistes catalans més representatius de la segona meitat del segle XX. Gràcies Romà per la teva amistat!
A la imatge, Joan Gil Gregorio i Romà Vallès amb una obra de l'artista.