LABoral inaugura el 23 de setembre, Val del Omar, La mecamística del cinema, una exposició organitzada pel Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, i produïda per la l'Obra social "La Caixa" i LABoral . La mostra proposa al visitant endinsar-se en el fascinant univers de José Val del Omar (1904-1982), un dels cineastes (o cinemistas com ell preferia que li diguessin) més originals i menys coneguts del nostre país, que va considerar el cinema com un art total i que va treballar en ell des de l'experimentació més avantguardista.
Amb el neologisme mecamística (mecànica + mística), l'artista es refereix a l'univers de les màquines, a les quals s'enfrontava, igual que a la realitat, amb una actitud mística, que busca veure més enllà de la immediatesa.
La mostra recull materials de diferent naturalesa amb els quals l'artista va treballar al llarg de la seva trajectòria: textos assagístics, poètics i tècnics, documents (com la patent de la diafonia i dels formats cinematogràfics BiStandard i Intermediate), els prototips d'equips de so (com el faristol del Fonema Hispànic), o fotografies i collages.
El laboratori PLAT (acrònim de Picto Lumínica Àudio Tàctil), recreat a les sales a partir dels objectes originals que el componien, és un dels nuclis de la proposta. El PLAT (1974-1982) condensa l'última obra de José Val del Omar, un procés inacabat i en constant mutació. Allà, el realitzador va configurar un taller d'experimentació i va ser el lloc en el qual passar els últims anys de la seva vida, concentrat en la producció d'un cos de variacions audiovisuals, textos i collages, que van ser conservats en la seva ubicació original fins a l'actualitat. A l'exposició també es veuran els seus dos curtmetratges Aguaespejo granadí (1953-1955) i
Con el neologismo mecamística (mecánica + mística), el artista se refiere al universo de las máquinas, a las que se enfrentaba, al igual que a la realidad, con una actitud mística, que busca ver más allá de lo inmediato. La mostra recull materials de diferent naturalesa amb els quals l'artista va treballar al llarg de la seva trajectòria: textos assagístics, poètics i tècnics, documents (com la patent de la diafonia i dels formats cinematogràfics BiStandard i Intermediate), els prototips d'equips de so (com el faristol del Fonema Hispànic), o fotografies i collages. El laboratori PLAT (acrònim de Picto Lumínica Àudio Tàctil), recreat a les sales a partir dels objectes originals que el componien, és un dels nuclis de la proposta. El PLAT (1974-1982) condensa l'última obra de José Val del Omar, un procés inacabat i en constant mutació. Allà, el realitzador va configurar un taller d'experimentació i va ser el lloc en el qual passar els últims anys de la seva vida, concentrat en la producció d'un cos de variacions audiovisuals, textos i collages, que van ser conservats en la seva ubicació original fins a l'actualitat. A l'exposició també es veuran els seus dos curtmetratges Aguaespejo granadino (1953-55) i Fuego en Castilla (TactilVisión del páramo del espanto) (1958-60).