“Walter Benjamin. Constel·lacions de l’exili” al MUME

El Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera acull l’exposició que, procedent del Museu d’Història dels Jueus de Girona, ret homenatge a Walter Benjamin en el 75è aniversari de la seva mort. L’exposició es podrà visitar del 3 d’octubre al 22 de novembre. Walter Benjamin. Constel·lacions de l'exili proposa una reconstrucció de la vida i l'exili de Benjamin fins a la seva tràgica fi, a través de testimonis i documents de diferents personalitats del seu entorn, que configuraven la seva constel·lació personal i intel·lectual. L'exposició, que és un projecte l’Arxiu Walter Benjamin de l’Akademie der Künste de Berlin, ha estat organitzada pel Patronat Call de Girona i la Càtedra Walter Benjamin, memòria i exili de la Universitat de Girona, amb la col·laboració del Museu Memorial de l'Exili (La Jonquera). Aquesta exposició té l’objectiu de mostrar de quina manera el pensador alemany, un dels filòsofs i crítics més importants del segle XX, organitzava, conservava i inventariava els seus propis arxius a la mesura de la seva investigació. L’exposició es basa en material procedent de l'Arxiu Walter Benjamin de l'Akademie der Künste (Berlín), i recull reproduccions facsímils de materials, suports, objectes o escrits (textos manuscrits o mecanografiats, postals, quaderns de notes, sobres, tiquets, fotografies, retalls de premsa, registres, fitxers, carpetes, llibreta d’adreces, etc.), els quals ens reflecteixen una exigència constant en Walter Benjamin: salvar de l’oblit el pensament i organitzar-ne el rescat, ja fos del seu propi pensament, el de la seva família o de parts senceres de la història oblidades. Al llarg de la seva vida, Walter Benjamin es va encarregar de confiar els seus textos a diferents amics. S’exposen cartes i notes manuscrites i textos autògrafs que permeten copsar amb força profunditat la relació de Walter Benjamin amb diferents intel·lectuals de la seva època i entorn com ara Gershom Scholem, Theodor W. Adorno, Gretel Adorno, Max Horkheimer, Hannah Arendt, Bertolt Brecht, Gisèle Freund o Adrienne Monnier. A la diversitat de materials, s’hi afegeix la naturalesa fragmentària d’aquests «dipòsits». D’aquesta manera sorgeix una constel·lació canviant d’arxius dispersos que acaba formant un paisatge de pensament d’una intensitat rara. Desitjada i organitzada, aquesta dispersió es va amplificar pels capricis de la història: l’exili a França de Walter Benjamin a partir de 1933, els períodes de refugi a les Illes Balears i a Dinamarca o la desaparició de la seva biblioteca a causa de la divisió d’Alemanya després de la Segona Guerra Mundial. Igualment, la mostra recull documents relatius als moments en què Walter Benjamin va ser a Portbou: des de l’expedient de la seva detenció, localitzat a l’Arxiu de Protocols Notarials de Girona, fins al document de certificació de la seva mort, inscrita en el full corresponent del registre Civil  de l’Ajuntament de Portbou, el 1940. Aquest tipus de documents afegeixen valor a la mostra, i lliguen de manera explícita Walter Benjamin i la demarcació de Girona. Tot convidant-nos a descobrir les seves micrografies i el seu propi inventari, obrint-nos la seva correspondència, arxius i quaderns, mostrant la seva feina de recerca bibliogràfica o la constitució de les seves col·leccions, i mostrant les seves passes per Portbou, en els darrers i tràgics moments de la seva vida, aquesta exposició revela una manera de pensar i una visió del món que es reflecteixen en tots els actes de Walter Benjamin. Així mateix, amb la selecció de documents propis de Girona i de Portbou, la mostra es focalitza molt directament en un aspecte encara poc treballat a casa nostra: la història tràgica de les persecucions nazis i l’esdevenir de tantes famílies i persones particulars que ens van viure obligades a travessar la frontera francoespanyola durant els anys de la Segona Guerra Mundial.